Skip to main content

Full text of "La mare eterna : drama"

GNASI IGLESIAS ^"^^'^ 



m 




La Mare Eterna 




DRAMA 



S 



^ L'ENRIC BORRÀS 



Digitized by the Internet Archive 
in 2013 



http://archive.org/details/lamareeternadram2675igle 



PERSONATGES 



Marió. 1 8 anys 

Florenci 25 » 

Gabriel 22 » 

Andreu . 5 5 ^^ 

Enganya-amos , 60 » 

Ros 26 » 

Llec ......... 30 » 

L'acció, aja comarca del Vallès. 

Època, actual. 

Esquerra i dreta, les de l'actor. 

Aquesta obra va ésser represejitada per 
primera vegada a Barcelona en el « Teatre de 
Novetats», la nit del 22 de Novembre de 1^00, 
baix el següent repartiment : Marió, D.^ Dolors 
Delhom; Florenci, D. Enric Borràs; Gabriel, 
D. Enric Guitart; Andreu, D. Jaume Borràs; 
Enganya-amos, D. Vicens Daroqui; Ros, don 
Enric Vinyals; Llec, D. Joaquim Vinyas. 

Director artístic: D. Enric Borràs. 

Anteriorment , com a prova d'estudi, La 
Mare Eterna va representar-se a Sitges, en el 



teatre del « Prado Siil•iirense)), la nit del 8 de 
Setembre de i^oo, per l'agrupació dramàtica 
«L'Avançada», amb el següent repartiment : 
Marió, Si'ta. Susagna Molgosa; Florenci, 
D. Andreu Guixer; Gabriel, D. Victor Bal- 
dirà; Andreu, D. Antoni Cussó; Enganya- 
AMOS, D. Miquel Sirvent; Ros, D. Joan 
Quintana; Llec, D. Agustí Gambús. 
Director artistic: l'autor. 



'^^t^^ 



À^^^ 
^«r-^^^^ 



ACTE PRIMER 



Cuina-menjador d'iina masia acomodada. Al 
fons, l'entrada principal, ovirant-se una gran 
extensió de terra de regadiu plena degahellons de 
blat posats simètricament. A l'angol de la dreta 
domina una llar molt ampla-: la xemeneia am 
volta de campana, i l'escudeller ple d'objectes de 
pisa, de caràcter antic. Al primer terme de la 
dreta, una finestra, am la vidriera oberta^ veient- 
se l'hort, am roserars i altres plantes, al bo de la 
florida. Entre aquesta finestra i la llar, una 
fontana de terriça verda, am pica, aixeta, savó 
i un aixuga-mans. Al fons, a continuació de la 
llar, l'aigüera i els fogons amb escorre-plats de 
fusta blanca. A l'esquerra, d'esquena al públic, 
una escala d'obra. Al costat de la mateixa, una 
obertura que dóna accés a una altra dependèn- 
cia; i a l'unic replà, un rellotge de caixa i una 
porta que comunica als dormitoris, amb uns 
goigs enganxats a un plafó. Sota la volta de 



IGLESIAS 



l'escala, la por la del rebost. Al primer terme 
de V esquerra, una taula de noguera, i, parale- 
lament a la mateixa, arrambat a la paret, un 
hanc, també de noguera, amb els espaillers ben 
alts. Del damunt del banc, a uns dos metres d'al- 
çada, pengen tres rosaris. A tot volt de l'escena, 
una socalada de rajoles de diferents colors. 'De- 
coren les parets tres quadros a l'oli representant 
escenes bíbliques, algunes plates de tons virolais, 
dugués cornucopies i altres ornaments, tot ben 
antic. T)e part a part del montant que sosté la 
xemeneia, penja una cortineta de roba de rovell. 
La llar és encesa, i au el pedriç hi ha molta 
llenya, uns tres-peus, uns calamastecs, una olla 
que fumeja i una paella am vianda fregida. 
Ben repartits per tota la cuina, un manat de 
farigola, unes graelles, un saler, un ventall, pae- 
lles, caceroles d'aram, etc. 'Damunt de l'aigüera, 
ungibrell amb escarola en remull, un porró blau, 
ple de vi; unes cetrilleres, una llumanera, una 
galleda de fusta i un canti de terra. T)el sostre 
pengen enfilalls de tomalecs, i fores d'alls i cebes. 
Als plafons de la porta principal hi ha dugués 
creus de grill de palmó. Convenientment reparti- 
des per l'escena, unes quantes cadires de vaqueta. 
Al davant de la finestra, un silló, també de va- 
queta. Garbells, forques i altres eines. 

Es cap-al-tard d'un dia del mes de funy. 



LA MARE ETERNA 



ESCENA I 
La Marió i l'Andreu 

(La Marià, tot cantant en veu baixa, extéii 
unes estovalles sobre la taula. 'Després hi posa 
les cetrilleres, el porró, un pa sencer i una gani- 
veta. Seguidament apareix l' Andreu per la dreta 
del fons.) 

ANDREU 

Hola, Marió. 

MARIÓ 

Déu vos guard, oncle. 

ANDREU 

Com tenim el sopar? 

MARIÓ 

Mireu : ja paro la taula. 

ANDREU 

Ah, ah! (S'asseu aprop de l'escala.) 

MARIÓ 

Com se coneix que ja teniu gana ! 



(Va servint la taula pera set persones. Els 
plats són blancs, am viuets blaus. Les cu- 
lleres i forquilles, de boix. Sobre cada plat 
destinat a l'Andreu, en Gabriel i en Flo- 
renci hi posa un tovalló.) 

ANDREU 

Sí, que'n porto avui. 

MARIÓ 

Això és bo. (Curt silenci.) Que no vénen 
aquells? 

ANDREU 

Qui? 

MAIUÓ 

En Gabriel i en Florenci. 

ANDREU (un xic malhumorat) 
Els he deixat al camp amb els segadors. 

MARIÓ 

Que li agraden al senyor Florenci les coses 
de pagesia! 

ANDREU 

Sí, que li agraden. Més que les de ciutat. 
Tot-hom s'enamora de lo dels altres. 



LA MARE ETERNA I 3 



MARIO 

Es molt bon minyó, oi, oncle? 

ANDREU (de mala gana) 
Sí... Però és tant aixelebrat! 

MARIÓ 

Aixelebrat?... Què voleu dir? Bé sembla 
prou quiet. 

ANDREU 

Ho sembla. Però si te l'escoltes... Jo no sé 
com no l'ha corretgit el seu pare... Ja té sort 
de que no està bo i de que és fill de don 
Climent, que, si no, prou el treuria de casa! 

MARIÓ 

Voleu dir que n'hi ha per tant? 

ANDREU 

Ja ho crec que si! 

MARIÓ 

No'n feu cas, oncle. No veieu que'l pobre 
no gasta salut? 



ANDREU 



Jo penso que tot li prové dels seus 
escrits... Perquè hi ha escrits, Marió, que són 



14 



un corc pel còs i per Tànima. I els d'en Flo- 
renci no poden ser pitjors. 

MARIÓ 

Un jove tant instruït ! 

ANDREU 

due'n fan de mal les ditxoses lletres! 

MARIÓ 

Escriu unes histories més boniques ! 

ANDREU 

(aixecanl-se i passejant per V escena) 
Tot són falorjiies. El paper pren lo que li 
donen. Saps lo que hauriem de fer, amb en 
Florenci? 

MARIÓ 

Què sé jo! 

ANDREU 

No escoltar-lo per res. Perquè, mira lo que 
són les coses: fins en Gabriel se l'escolta. Ja 
ho veus, en Gabriel, un xicot tant espavilat. 

MARIÓ 

No veieu que té tant bon cor? 



LA MARE ETERNA I 5 



ANDREU 

És clar que ho deu fer això! (Ben accen- 
iiiat.) Però jo no estic tranquil. 

MARió (amh una mica d'ansia) 
Per què, oncle? 

ANDREU 

Tinc por que en Florenci, amb els seus 
escrits, no'm distregui an el meu íill i li faci 
perdre la carrera. 

MARIÓ 

Voleu dir? 

ANDREU 

Sí, si... Sempre estic am l'ai al cor. Si 
això dura massa... 

MARIÓ 

No passeu quimera, oncle, que en Gabriel 
serà un capellà molt virtuós. 

ANDREU 

Jo veig que ell aprecia molt an en Florenci. 

MARIÓ 

És clar que sí! Com que de petits que's 
coneixen ! 



I 6 IGLESIAS 



ANDREU 

Se l'estima com un germà. 



MARIO ' 

Com que ha d'esser aixís... 

ANDREU 

Devegades també's perd la vocació. 

MARIÓ 

Bé ; però ell ha de recordar-se que la seva 
mare, abans de morir, va fer-li prometre que 
estudiaria pera capellà pera encomanar tota 
la vida la seva ànima a Déu. 

ANDREU 

Allavors encara era un noi: avui ja és un 
home fet. 

MARIÓ 

No temeu res. 
(Ter la dreta del fons compareixen en Ga- 
briel i en Florenci. El primer vesteix irajo 
talar, am sotana i munten. El segon va 
vestit amb americana i pantalons de tons 
clars, berret tou de color de cendra, un 
xic caigut d'ales, i camisa i corbata a la 
négligé. Va am barba i bigoti castanys, 
tirant a ros, am cert escaient. Al compa- 
rèixer du una rosella a la boca. Ve molt 
content i sofocat pel sol.) 



LA MARE ETERNA 



ESCENA II 

. Andreu, Marió, Gabriel i Florenci 



GABRIEL 



Déu vos guard. 



FLORENCI 

Bones tardes. 

ANDREU 

Hola, nois. 

I FLORENCI 

(aixugani-se la suor del front) 
t- Quina xafogor! 

\ 

^ GABRIEL 

Ara's gira un xic de marinada. Em sembla 
que avui, aquesta nit, se sentirà fresqueta. 

MARIÓ 

(mirant am curiositat an en Florenci) 
I Quina rosella més maca que porta, senyor 
Florenci! 

FLORENCI ( somrient) 
La meva boca floreix. 



I 8 IGLESIAS 



MARió (rient am candidesa) 
Doncs, miri: li escauen d'allò més, les 
flors. 

ANDREU (reptani-la) 
Què dius ara? 

MARIÓ (avergonyida) 
Res, oncle. 

ANDREU 

Això no ho diuen les noies! 

FLORENCI 

No ho ha dit pas am malicia. Oi, Marió? 

MARIÓ 

No, senyor. 

ANDREU 

Apa, vés enllestint el sopar, que aviat 
vindran els moços. 

(La Marió 's dirigeix a Ja llar.) 

MARIÓ 

Aviat estarà. 

ANDREU 

Aixis, dóna. 

GABRIEL (molt content) 
Pare: quina cullita aquest any! 



LA MARE ETERNA ig 



ANDREU 

Sí: Déu n'hi doret. 

GABRIEL 

Quines espigues més granades i més ple- 
nes!... Deveu estar satisfet, veritat? 

ANDREU 

No estic gens descontent. 

FLORENCI 

Que és hermós un camp de blat abans de 
segar, tant ros, boi caient-hi'l sol! 

GABRIEL f dirigiu t-se cap a l'escala) 
Sí que ho és, sí. 

FLORENCI 

Tot brodat de roselles! 

GABRIEL (rieuí) 
Com t'entusiasmes ! 

FLORENCI 

Sí que m'entusiasmo. Com hi disfruto 
amb aquesta vida! 

GABRIEL (rient i anant pujant l'escala) 
Ja't dic jo de Florenci! 

FLORENCI 

Sí, tu vés rient. 



GABRIEL 



Ja torno desseguida. . 

(Desapareix per la porta esquerra del re- 
plà de l'escala. En Florenci s'apoia en 
un cantell de la taula.) 



ESCENA III 

La Marió, l'Andreu i en Florenci 

MARIÓ 

(deixant una plata d'escarola damunt de la taula) 
Vol fer el favor, senyor Florenci? 

FLORENCI 

Ah! Sí, Marió. (Separant-se de la taula.) 
Quina escarola més maca ! 

MARIÓ 

És blanca i fresca: veritat? 

FLORENCI 

Més que la neu. 

(La Marió amaneix l'escarola. Després 
llesca pa moreno, repartint-ne per tota 
la taula.) 

ANDREU (asseient-se al banc escó) 
I que tal, com se troba, Florenci? . 



LA MARE ETERNA 



FLORENCI 

Molt bé, Andreu; molt bé. Am quin dalit 
he caminat avui! 

ANDREU 

Sap lo que'm deia'l seu pare aquest dematí? 

FLORENCI 

Què us deia? 

ANDREU 

Que a vostè no li convé treballar gens ni 
mica de cap, perquè s'encaparra molt i... 

FLORENCI 

Oh! El pare, el meu bon pare! 

ANDREU 

Que no té raó ? Lo que vostè fa, de llegir 
tant i escriure tot el dia, de cap manera pot 
ser-li bo. Després... que enraona massa i es 
fadiga... 

FLORENCI 

Si encara'm distrec. 

ANDREU 

I lo que ha fet aquesta tarda? Que's creu 
que li ha d'anar bé'l córrer pels camps, amb 
aquest sol de Juny que cau tant aplomat? 



FLORENCI 

El sol, el sol! No sé per què se l'ha d'esti- 
mar tant poc, quan tot ho devem an ell! 

ANDREU 

És que vostè n'abusa. 

FLORENCI 

Bé massa que allà a casa he hagut de 
viure-hi, sense sol, sempre a l'ombra, ben 
arraserat com una planta d'invernacle. Que 
us penseu, pel que ve de ciutat, que és poc 
hermosa i confortable aquesta vida d'aquí, a 
ple aire i a plena llum? 

ANDREU 

No li diré lo contrari; però no sé si a 
vostè... 

FLORENCI 

I bé: què us ha dit més el pare? 

ANDREU 

Oh! Don Climent m'aprecia molt! 

FLORENCI 

Com us mereixeu. 

ANDREU 

No tenia prou boca per alabar-me. Tot ho 
ha vist tant ben conresat... Lo que és de 



LA MARE ETERNA 23 



parcers com jo, m'ha dit que no n'hi havien 
pas, avui. 

FLORENCI 

Us ha fet moha justícia. 

ANDREU 

Segons ell, en aquesta masia s'hi conser- 
va encara l'aspecte senyoria! dels seus avis. 
i això li agrada molt, al seu pare. 

FLORENCI 

Veritablement, en tot ella s'hi respira un 
íimbient d'antigor. . . 

ANDREU 

Ben agradable, per cert. Es veu, al primer 
•cop d'ull, que en aquesta casa hi han viscut 
persones de supòsit. 

FLORENCI 

I no ha dit quan tornarà'l pare? 

ANDREU 

No. Jo prou l'he pregat pera que's quedés 
uns quants dies ;^ però... 

FLORENCI 

És clar que sí. 

(Torna en Gabriel, vestit no més am la 

sotana.) 



24 



ESCENA IV 

Els mateixos, més en Gabriel 

GABRIEL 

Què diu, què diu en Florenci? 

FLORENCI 

Parlàvem del pare. 

GABRIEL 

Ah! Vès si no podia quedar-se aquí per 
passar uns quants dies am nosaltres. 

FLORENCI 

Tota la culpa la deu tenir el metge. 

GABRIEL 

Per què? 

FLORENCI 

Perquè li deu haver dit que jo estava 
molt bo. 

GABRIEL 

Millor que se n'hagi anat content. Com 
que t'hi trobes molt, de bé... 



LA MARE ETERNA 25 



FLORENCI 

Si m'hi trobo!... Vés com passa '1 temps! 
Tot rient rient, ja fa tres mesos que sóc entre 
vosaltres. 

(La Marió va preparant el sopar.) 

GABRIEL 

I no te'n canses, oi? 

FLORENCI 

I què tinc de cansar-me'n! Si això és viure 
al Paradís! 

GABRIEL (rient) 
Com exageres! 

FLORENCI 

La vida contemplativa que faig, la tran- 
quil•litat d'aquesta casa, i, sobre tot, lo 
sanitosa que és la comarca... Aquí'l meu es- 
perit se conforta i s'asserena. 

ANDREU 

Jo crec que més aviat s'atabala. 

FLORENCI 

Per què ho dieu? 

ANDREU 

^ Perquè vostè pensa molt i discuteix massa. 



26 



FLORENCI 

Què voleu fer-hi? És el meu natural. 

ANDREU 

Vés què'n treu d'enraonar tot el dia amb 
els nostros moços? Que no veu que's re-, 
baixa? 

FLORENCI 

Que poc me compreneu! 

ANDREU 

Jo fos, com vostè, l'hereu d'aquesta hi- 
senda... 

FLORENCI 

Què farieu? 

ANDREU 

Voldria que se'm respectés. 

FLORENCI 

Què enteneu vós per respecte? El servi- 
lisme, l'humiliació, el temor? Dels vostres 
moços jo no vui altra cosa que la seva franca 
voluntat. 

GABRIEL 

És que si que te'n porten! 

ANDREU 

Sembla que'ls hagi encegat a tots tres. Cre- 
gui que per vostè farien qualsevol sacrifici. 



LA MARE ETERNA 27 



FLORENCi (aín fruïció) 
Ho veieu? 

GABRIEL 

Això no pot negar-se. 

FLORENCl 

És clar que no. M'agraden més ells, rús- 
tics com són, però amb el cor generós, que 
molta gent que conec, sense comprensió de 
la vida i am refinaments perversos. Ells no 
són instruïts; però senten lo que jo vui que 
sentin, s'emocionen amb els meus cants, i 
viuen la meva obra: són poetes incons- 
cients. 

ANDREU 

Tot lo que vulgui, Florenci... Però'ls 
tres són robustos, gasten força salut... i 
si vostè s'escarraça per ells, ja veurà, ja 
veurà... 

FLORENCI 

Oh! És que a un malalt, com jo, de debili- 
tat, no sols li fan bé'ls aliments sustanciosos 
i els aires sans, sinó que també li és bo viure 
en mig d'humanitat ben vigorosa! 

GABRIEL 

El pare vol dir que t'ho prens massa a 
la valenta. 



FLORENCI 

No sé per què ho dius. (Au en Gabriel.) 
Que't penses que vui tornar a fer la vida 
artificial de ciutat? No... Jo no sento aquella 
poesia macabra ni l'art histèric que allà està 
"de moda. 

GABRIEL 

Mira que vas fer obres... 

FLORENCI 

Els meus versos d'allavores eren, segons 
molts, dolços, melangiosos, refinats. Els 
d'ara diu que són rústics, selvatges... i fins 
brutals! Doncs, aixís m'agraden. Vui que 
cada vers vessi poesia, força, llum. 

GABRIEL 

I com tens el poema? 

FLORENCI 

Bastant avançat. 

ANDREU 

Vaig a veure aquells si vénen. 

(Se'n va per la dreta del fons.) 



LA MARE ETERNA 29 

ESCENA V 

Els xMateixos, menys l'Andreu 



GABRIEL 

Noi, estic cansat! 

FLORENCi (mirant a la Marió) 
Com treballes, Marió! 

MARIÓ 

Ten compte! 

GABRIEL 

Sí que treballes massa. 

MARIÓ 

Fugiu! L'escarraç!... 

GABRIEL 

Jo no sé per què'l pare no ha de volguer 
una dóna per ajudar-te. A casa hi ha molta 
feina, per tu sola. 

MARIÓ 

Bé prou coses que dono a fer. Ja ho diu 
l'oncle, ja, que vol pendre una minyona. 



30 



GABRIEL 

Fíiria molt ben fet. 

MARIÓ 

No n'hi ha per tant. m 

(Agafa una galleda i es dirigeix cap al fons.) ^ 

GABRIEL 

Ont vas ara? 

MARió (girant-se) 
A pouar aigua per posar el vi en fresc. 

GABRIEL 

Espera an els moços. 

MARIÓ 

Ui, d'nquí que ells vinguin! 

(Desapareix, cantant alegrament, per l'es- 
querra del fons.) 



ESCENA VI 

En Florenci i en Gabriel 

florenci 
duina criatura més xamosa! 

GABRIEL 

Si que ho és. 



LA MARE ETERNA 3 I 



FLORENCI 

I a propòsit, Gabriel. Dies ha que vui 
parlar-te d'una cosa. 

GABRIEL 

Digues. 

FLORENCI 

Ja ho hauria fet; però és tant delicada, 
que'm sabria greu ofendre-t. Sóc tant espe- 
cial, que quan tinc una observació feta, 
friso fins que l'he comprovada per veure si 
m'he equivocat o no... Devegades pot-ser 
resulto indiscret. 

GABRIEL 

Parla sense recel... Ja saps que pots par- 
lar-hi... (Un xic iorhat.) 

FLORENCI 

Me seràs franc? 

GABRIEL 

Com sempre, Florenci. 
(En Florenci invita a seure an en Gabriel.) 

FLORENCI (mol! ha ix) 
Doncs vai^ a dir-t'ho. 

(Seuen aprop de la taula.) 

GABRIEL 

Djoues. 



32 



FLORENCI 

Vinc observant que la Marió i tu... 

GABRIEL 

Què vols dir? 

FLORENCI 

Em sembla que us estimeu i encara no us 
en heu adonat. 

GABRIEL (torhant-se) 
T'enganyes, Floreuci, t'enganyes. 

FLORENCI (somrient) 
No, home, no. 

Gabriel 
Què has vist? duè has notat? 

FLORENCI 

Res de mal. (Somrient sense malicia.) Però, 
us estimeu, us estimeu. 

GABRIEL 

Jo't prometo, Florenci... 

FLORENCI 

Vaja, Gabriel, no dissimulis. 

GABRIEL 

Jo no sé en què t'has fixat? 



LA AtARE ETERNA 33 



FLORENCI 

En què m'he fixat ? 

GABRIEL 

Sí... (MoU torbat.) Digues. 

FLORENCI 

Quan ella't mira, creu que està tota enci- 
sada. I quan tu't mires an ella, sembla que 
contemplis a una imatge. En les vostres 
mirades hi ha llum d'amor... d'un amor mis- 
tic sensual. (Tus un xic fadigal .) 

GABRIEL 

És cert que la miro am molt bona volun- 
tat. Fes-te càrrec que m'és cosina. De petita, 
•que va quedar sense pares, ha viscut sempre 
aquí. Sent els dos infants, tot lo dia anàvem 
junts i saltàvem com els aucells. Si gaire bé 
l'estimo com una germana! 

FLORENCI 

Tu l'estimes i voldries que't correspon- 
gués. Vaja: no m'ets prou franc. 

GABRIEL (uwll haix) 

' No? 

FLORENCI 

És clar que no. Sembla que vulguis des- 
orientar-mc. 



34 



GABRIEL 

Doncs, com vols que't parli? 

FLORENCI 

Diga-m que no tinc dret de saber les teves 
intimitats, però no m'enganyis. T'adverteixo 
que la meva insistència és pel teu bé. Perquè 
tu sofreixes molt... tu estàs molt trist... tu 
estimes... Sí: tu estimes a la Marió. 

GABRIEL (mirant cap enfora) 
Calla ! Calla, per favor ! 

FLORENCI 

L'altre estiu ja vaig tenir ocasió de veure 
unes petites espurnes d'aquest amor que tu 
ara pretens ofegar. I, creu-me, no us he obli- 
dat més, a la Marió i a tu... (Torna atossir.) 

GABRIEL (am gran prec) 
Calla, Florenci! 

FLORENCI 

Am quina ànsia he esperat aquest any que 
tornessis del seminari! 

GABRIEL 

Per parlar-me d'aixó ? 

FLORENCI 

- Sí. I pel gust de passar una temporada 
junts. 



LA MARE ETERNA 35 



GABRIEL 

Tu ets moit bo ! 

FLORENCI 

Penso molt en la teva sort. Recordo que 
en l'infantesa eres molt vehement i enjogaçat. 
La mort de la teva mare va causar-te, com és 
natural, un gran sentiment... Però d'allavo- 
res ençà no has estat mai més alegre... Sem- 
pre t'he vist melancolic i capficat... com 
esclau d'una obsessió... per mi incomprensi- 
ble. Perdona si per aquests motius jo dubto 
de la teva vocació. 



GABRIEL 

Pobre de mi! 

FLORENCI 

Em fas pena, tant jove i tant apocat. Tu 
duus la llum santa de l'amor en el teu cor. 
No vulguis apagar-la : te resplendeix als ulls. 



GABRIEL ( quasi plorant ) 



Oh! Si, sí! 



FLOnENCI 

És cert? És cert? 

GABRIEL 

Sí: io estimo. 



36 



FLORENCI 

A la Marió? 

GABRIEL 

Sí... SÍ. No ho diguis, no ho diguis mai a 



ningú! 



(Apareixen V Andreu i la Marió per l'es- 
querra del fons. La Marió, am la galle- 
da plena d'aigua.) 



ESCENA VII 

Els mateixos, més la Marió i l'Andreu 

ANDREU 

T'afanyes massa, Marió. 

marió 
No, oncle, no. (Posa'l porró en fresc.) 

ANDREU 

Apa, que aquells ja vénen. 

FLORENCI 

Ah, ah! 

(L'Andreu, en Gabriel i en Florenci van 
a lafontana a rentar-se les mans.) 

gabpiel 
Que deuen estar cansats! 



LA MARE ETERNA 37 



FLORENCI 

L'Enganya-amos, que ja és vell, deu es- 
tar-ho força. 

ANDREU 

Ell rai, que gasta salut! 

GABRIEL 

Es un home de ferro. 

FLORENCI 

I molt alegroi ! 

ANDREU 

Ja són aquí. 

(Per la dreta del fons compareixen l'En- 

ganya-amos, el Ros i en Llec. Tots tres 

van espitregaís i am barret de palla. 

Vénen molt suats i colrats pel sol. L'En- 
, ganya-amos duu la falç a la mà. El sol és 

posí. Se sent el cant dels grills.) 



38 



ESCENA VIII 

Els mateixos, més l'Enganya-amos, el 
Ros I EN Llec 

ENGANYA-AMOS 

Bona hora ! 

ROS 

Salat tot-hom. 

LLEC 

Déu vos guard. 

FLORENCI 

Hola, segadors ! 

ENGANYA-AMOS 

Què hi ha, senyor Florenci ? 

FLORENCI 

Molta gana. 

ENGANYA-AMOS 

Això és bo! Que tal? Li hem agradat, avui? 

FLORENCI 

Molt ! Lo que és vós, sou un segador dels 
més braus. 



LA MARE ETERNA 39 



ENGANYA-AMOS 

I ben nèt que sí! Miri quines osques! 
(Ensenyant-li la falç.) Pobra falç! Com ha 
brandat aquests dies! Toqui-la, que encara 
crema. Nostramo: veieu: l'haurem de dur a 
€smolar. 

ANDREU 

Bé, això íins a l'any vinent. Vés a endre- 
çar-la am la d'aquests. 

ENGANYA-AMOS 

Com us sembli. Renoi, quina cullita! 

ROS 

Oh ! Si que serà grossa ! 

ENGANYA-AMOS 

Jo, en ma vida he segat una mojada més 
maca que la de la banda de la sinia. 

LLEC 

Quina ufana ! 

ENGANYA-AMOS 

Sí: quin blat més hermós! Aquest any no 
hi ha pogut res la llampadura. Quins brins 
més sapats! Semblava, tot segant, que arra- 
séssim un canyar. 



40 



ANDREU 



Apa, desa aquesta eina, que soparem des- 



seguida. 



ENG\NYA-AMOS 

Som-hi, doncs. 

ANDREU (au el Ros i en Llec) 
Ja heu abeurat el bestiar? 

ROS 

Si, nostramo. 

ENGANYA-AMOS 

Ja torno. (Desapareix, am la falç, pel fons 
esquerre.) 



ESCENA IX 

Els mateixos, menys l'Enganya-amos 

LLEC 

Q.ue ja han posat el vi en fresc ? 

MARIÓ 

Sí. Me n'he cuidat jo mateixa. 

LLEC 

Ah! . ■ 



LA MARE ETERNA 4I 



FLORENCI 

Veniu molt suats, minyons ! 

ROS 

Això no és res. 

LLEG 

Es salut. 

ROS 

Lo que tinc és el cap desballestat. 

FLORENCI 

De què? Del sol? 

ROS 

No, senyor: del ditxós cant de les cigales. 

LLEC 

Com cantaven, les gandules! 

FLORENCI 

Que no us agraden els seus cants? 

ROS 

No, senyor: fan venir mandra. 

LLEC 

No pas ane mi. 

ROS 

Doncs ane mi m'ensopeixen. 



42 



ANDREU 

Tu SÍ que am poca cosa en tens prou. 
Fossis bon feiner! 

ROS 

VÓS, mai esteu content. 

ANDREU 

Com que no més penses en el ball... 

ROS I 

Ja veureu: com que un és jove i té bones 
cames... 

ANDREU 

Bé, bé: deixem-ho córrer. 

(Torna V Enganya- amos, tot corrent.) 



ESCENA X 

Els mateixos, més l' Engany a-amos 

enganya-amos 
Per mi ja podem batre. 

FLORENCI 

Que'n teniu de gana ! 

ENGANYA-AMOS 

Més que tots plegats 



LA MARE ETERNA 43 



FLORENCI 

Com heu treballat, avui ! 

ENGANYA-AMOS 

Am quin coratge, eh ? Que vagin dient-me 
vell, aquests joves presumits. 

FLORENCI 

Si encara'ls feu la pols. 

ENGANYA-AMOS 

I ben depressa, que si. 

ROS 

Com us alabeu, com us alabeu! 

ENGANYA-AMOS 

Això és alabar-me? 

ROS 

Sí. 

ENGANYA-AMOS 

Que't penses que faig com tu, baldufa 
d'envelat ? 

ANDREU 

Apa, apa, a sopar. 

ENGANYA-AMOS 

Som-hi. 



44 



(V Andreu se col•loca al mig de la taula. 
Aquest, la Marió i en Gabriel se senyen 
i diuen la benedicció. V Engany a-anws, 
el Ros i en Llec miren, indecisos, a V An- 
dreu, fins que I primer, poc a poc i ani 
recel, se dirigeix a la foniana pera ren- 
tar-se les mans. El Ros i en Llec fan lo 
mateix. En Florenci, que al començar la 
benedicció de la taula se nha anat a la 
porta del fons, recoliat al llindar, se con- 
templa'l paisatge. Acabada la benedicció, 
l'Andreu i en Gabriel s'asseuen pera 
sopar. Va sentint-se I cant dels grills.) 

ANDREU (un xic cufadat) 
A sopar! 

(Els moços s'asseuen entorn de la taula. La 
Marió' Is acosta la galleda amb el porró.) 

GABRIEL 

(an en Florenci, que segueix mirant el paisatge) 
Florenci... 



FLORENCI (girant-se) 



Ah! 



GABRIEL (molt amable) 
Vaja, home. 

ENGANYA-AMOS 

Cap viu, a l'hora de l'àpat! 

(Se serveixen escarola. La Marió també.) 



LA MARE ETERNA 45 



FLORENCI 

Eh, que és maca, Gabriel, aquesta escarola? 

GABRIEL 

Molt. 

ENGANYA-AMOS 

í és tendra. 

ANDREU 

Se fa bona, al nostre hort. 

(Silenci. Van menjant.) 

ENGANYA-AMOS 

Llec: que estàs cansat? 

LLEC 

No. 

ROS 

Aquest no's cansa mai. 

ENGANYA-AMOS 

Com que és masell... 

f Silenci. Segueixen menjant escarola.) 

LLEC 

Penseu que sóc com vós? 

ENGANYA-AMOS 

Dóna-m el porró. 



46 IGLESIAS 

LLEC (donant-li) 
Teniu, 

ENGANYA-AMOS 

Ah, ah! (Beu.) 

(La Marió retira la plata de V escarola. 
Sen va a la llar i ahoca en una altra 
plata iota una ollada de mongetes.) 

FLORENCi (als moços) 
En havent sopat us llegiré uns versos que ^ 
he fet avui. 

ROS 

Ah! Si? 

ENGANYA-AMOS (deixaut de heure) 
Qui vol beure? 

ROS 

Jo. 

ENGANYA-AMOS (donaut-lil porró) 
Apa, que raja. 

ROS 

Quin vidre més fresc! (Beu.) 

ENGANYA-AMOS 

Va de vals. 

(La Marió posa la plata plena de mongetes 
al damunt de la taula. Muda I plat an en 



LA MARE ETERNA 47 



Florenci. L'Andreu se serveix primer 
que tols. Llarc silenci.) 

FLORENCI (a VEnoanya-amos) 
Escolteu, Josepó. 

ENGANYA-AMOS 

Mani. 

FLORENCI 

De què ve que us diguin Enganya-amos? 
(El Ros i en Llec se posen a riure.) 

ENGANYA-AMOS 

Vés ara am què surt, vostè! 

FLORENCI 

M'agradaria saber-ho. 

(El Ros i en Llec no poden agiíantar-sel 
riure.) 

ENGANYA-AMOS 

Vaja, no rigueu, poca-soltes! 

ROS 

Doncs contesteu lo que us pregunten. 

LLEC 

Ara sí que us han ben atrapat! 

ENGANYA-AMOS 

Fugiu ! El gran secret ! 



48 



FLORENCI 

Doncs, veiam: per què us diuen Enganya- 
amos? 

ENGANYA-AMOS 

Aquest mal nom és el dot del pare. 

(Tot-hom esclafeix a riure.) 

FLORENCI 

El dot del vostre pare ? 

(Tots se serveixen mongetes, menys l'En- 
ganya-amos, que està distret.) 

ENGANYA-AMOS 

Era ell el que, segons deien, enganyava 
als amos. 

(Tot-hom se posa a riure.) 

POS 

Tu, Llec: diu que era son pare... 

LLEC (rient) 
Si, son pare. 

FLORENCI 

Pobre home ! 

ENGANYA-AMOS 

Va estar de parcer en moltes masies i... . 



LA MARE ETERNA 49 



ANDREU (interrompent-lo) 
Ell se quedava am la millor part. (An en 
Florenci.) Comprèn? 

(Gran riallada i forces comentaris que no 
desdiguin del to general d- aquesta escena.) 

ENGANYA-AMOS 

Això ho feien córrer. 

(Van menjant i bevent.) 

GABRIEL 

Tot devien ser malesvolences. 

ENGANYA-AMOS 

Es clar que sí. 

ROS (rient) 
Si, malesvolences. 

ENGANYA-AMOS 

Però jo ho he pagat, que sempre he hagut 
-d'anar d'una masia a l'altra... fins que vaig 
venir a raure an aquesta... 

GABRIEL 

Aont s'us aprecia. 

ENGANYA-AMOS 

Ah! Lo que és d'aquí, creieu que ni a fum 
de sabatots me'n treuen. 



5o 



LLEC 

Com que hi estem com a casa nostra. 

ENGANYA-AMOS 

Justa! Tu, Llec: dóna-m la plata de les 
mongetes. 

LLEC (donant-li) 
Teniu. 

ENGANYA-AMOS 

Veies, que m'has pres la forca (per la for- 
quilla). Am què vols que bati? 

LLEC 

Que no la veieu ? (Ensenyant-li sota'l cantelï 
del sen plat.) 

ENGANYA-AMOS 

Ah, si! (Se posa a menjar.) 

(La Marió va a la llar. Aboca en un plat 
la vianda fregida de la paella, i en un 
altre dagues costelles cuites a la brasa, 
pera en Florenci. Ho posa tot damunt de 
la tanta. Els altres segueixen fent comen- 
taris referents a l'Enganya- amos.) 

MARIÓ (an en Florenci) 
La troba prou cuita aquesta carn? 



LA MARE ETERNA 5 I 



FLORENCI 

Sí, Marió. 

(La Marió seu aprop de la taula i es posa 
a menjar.) 

ANDREU (au els moços) 
Doneu-me '1 porró, si us plau. 

ROS (donant-li) 
Teniu. 

ANDREU 

Ah, ah! (Beu.) - 

ENGANYA-AMOS 

Senyor Florenci... 

FLORENCí 

Digueu. 

ENGANYA-AMOS 

Ha vist quins gabellons més macos hem 
fet? 

FLORENCI 

Sí. Estan molt ben afilerats. Eh, Gabriel? 

GABRIEL 

Ja ho crec. 



52 



ANDREU 

(deixant de heure i amh el porró a Ja mà) 
Ja cal que demà mateix hi poseu uns 
quants espantalls. 

ENGANYA-AMOS 

Per què? Pels pardals? 

ROS 

Quins lladres ! 

ENGANYA-AMOS 

Que mengi tot-hom! Aquest any tot va 
gras. 

FLORENCI 

Els pardals també tenen dret a la vida. 

ENGANYA-AMOS 

Les formigues i tot; oi, senyor Florenci? 

FLORENCI 

Vaia! 

ENGANYA-AMOS 

Llec: dóna-m el porró. 

LLEC 

Teniu, home! 



LA MARE ETERNA 



53 



ENGANYA-AMOS 

No caldria sinó!. (Beu.) 

ROS 

En duc més a les butxaques, de formigues! 

LLEG 

Tot-hom recull una cosa o altra, al camp. 

GABRIEL 

Q.UÍ no pot segar, espigola. 

FLORENCI 

Jo he recullit sol per l'hivern. 

ENGANYA-AMOS (dcixant de heure) 
A qui li toca? 

ROS 

A mi. 

ANDREU 

Que sou enraonaires! 

(Se fan passar el porró de mà en mà i 
beuen tots.) 

GABRIEL 

Ara jo. 

FLORENCI (al Ros) 

I que tal, Ros, la teva promesa? 



54 



ROS 

Cada dia m'agrada més. 



FLORENCI 

Encara balleu tant ? 

ROS 

Nosaltres?... Si ballaríem a la punta d'un 
punxo ! 

GABRIEL (deixant de beure) 
Marió : vols beure? 

MARIÓ 

Si. 

GABRIEL (donant-li I porró) 
Té, doncs. 

(La Marió heu. Gaire hè ja és fosc.) 

ANDREU (aixecant-se de la taula) 
Jo ja estic satisfet. 

GABRIEL 

Jo també. 

FLORENCI 

Que he sopat de gust! 

ENGANYA-AMOS 

Aixís, home. 



LA MARE ETERNA 55 



ROS (encenent nn cigarro dels petits) 
Doncs, cremem-n'hi un. 

FLORENCI 

Ara, d'aquí una mica, us llegiré allò, 
jabeu? 

ENGANYA-AMOS 

Té raó. 

FLORENCI 

Espereu-vos, que vaig a buscar-ho a dalt. 
(L'Enganya-anws i en LJec se treuen la 
petaca de la butxaca i fan un cigarret.) 

GABRIEL 

Tant aviat vols posar-te a llegir ? 

FLORENCI 

Sí... Per què? 

GABRIEL 

Tot just acabes de sopar. 

FLORENCI 

Tant se val. (Sen va a dalt.) 



56 IGLESIAS 



ESCENA XI 

Els mateixos, menys en Florencí 



ANDREU 

(després d'im llarc silenci, diu als moços) 
No sé per què li heu d'anar tant al darrera^ 
al senyor Florenci. 

ENGANYA-AMOS 

Com que'ns aprecia tant... 

ANDREU 

No veieu que'l molesteu? 

ENGANYA-AMOS 

No ho diu pas ell aixi. 

(La Marió despara la taula. Endreça les 
estovalles, el pa sobrant i la ganiveta en 
un calaix. Els plats i demés ho col•loca 
tot al damunt dels fogons.) 

ANDREU 

I què ha de dir, doncs? 

GABRIEL (a l'Andreu) 
És un xicot tant franc! 



LA MARE ETFRNA Sj 



LLEC 

Jo, ja ho veig que'l rebaixem... 

ANDREU 

Vaia, si'l rebaixeu ! No us en doneu ver- 



gonya ? 



ROS (un xic desinvolt) 
Jo no'm penso pas rebaixar a ningú. 

ANDREU 

Tu?... Callem, callem. 

(Torna en Ploren ei anih uns quants fulls 
de paper de barba, manuscrits.) 



ESCENA ULTIMA 

Els xMateixos, més en Florenci 

FLORENCI 

Apa: ja podem començar desseguida. 

ENGANYA-AMOS 

Bé: esperi una mica, si no li sap greu. 

FLORENCI 

No, no'm fa res. 



ANDREU 

Més valdria que sortís a donar un tom per 
aquí. 

FLORENCI 

Bé prou que he caminat, avui. 

GABRIEL 

Pot-ser massa i tot. 

FLORENCI 

Però, mira: m'ha anat molt bé. 

ENGANYA-AMOS 

Gasta uns colors molt sans! 

FLORENCI 

Sí, sí... Em trobo més bé que mai! Que 
estic content! Llegim, llegim! 

ANDREU (au en Florenci) 
Deixi'ls estar an aquests. Què saben ells! 

FLORENCI 

La qüestió és passar l'estona. 

ANDREU 

Al darrera de les lletres, en aquesta casa 
tot-hom se distreu de passar el rosari. D'ençà 
que vostè és aquí que ningú, sinó jo, se 
recorda de lo que més hem de recordar-nos. 



LA MARE ETERNA Sq 



FLORENCI 

Bé, home: no us ho prengueu aixís. 

ANDREU 

Oh! Es que vostè... 

ENGANYA-AMOS 

Nostramo: és molt bonic lo que s'empes- 
ca'l senyor Florenci. 

ANDREU 

Bé: tu deixa-t estar de camàndules. 

ENGANYA-AMOS 

Jo no'm cansaria mai de sentir-ho. 

FLORENCI (ah tres moços) 
I Ja us ho llegiré demà de matí, que és 
festa. 

ROS 

Ara que ja ho teniem coll avall ! 

FLORENCI 

Si us-e sap greu, us ho llegiré desseguida. 

ENGANYA-AMOS 

Vaja, som-hi! 

FLORENCI 

Veniu, veniu aprop de la finestra, que 



6o 



mentres l'amo i en Gabriel pregaran, nosaltres 
farem la nostra tasca. - 

ANDREU 

Vaja, no ho vui! A casa, mentres se' passa'l 
rosari, ningú ha d'estar per res més! (Impe- 
riós.) Gabriel! 

GABRIEL 

Què maneu, pare? 

ANDREU 

Per què calles? Per què no'ns guies Tàni- 
ma a tots ? 

GABRIEL 

Pare: lo d'en Florenci també és una oració. 

ANDREU 

Senyor! Doneu-me paciència! (Tot contra- 
riat se'n va afer oració en el hanc de la dreta.) 
Doncs, preguem nosaltres, Marió i Gabriel. 
Preguem per aquests condemnats ! 

GABRIEL 

Preguem. 

(En Gabriel va a asseure-s aprop de la tanla. 
Se senya, es treu un- breviari de la but- 
xaca i fa oració en veu baixa. L'Andreu 
i la Marió despeno^en uns rosaris del da- 
munt del banc i també preguen. En Flo- 
renci, segut aprop de la finestra, amb el 



LA MARE ETERNA 6l 



manuscrit a Ja nuï, se disposa a llegir. 
Els inoços l'enroden ani gran curiositat. 
Va vesprejant i sentint-se' I cant dels 
oriJls. La Marió encén la llumanera i la 
deixa damunt de la taula.) 



FLORENCi (recomanant silenci) 
Apa, acosteu-vos... i calleu. No destorbem 
ningú. 

ENGANYA-AMOS 

Engegui la fibla!... Tu, Ros, muixoni, eh? 

ROS 

Sí, home, sí. 

LLEC (fregant-se les mans am fruició) 
Veiam, veiam. 

FLORENCI 

Us vaig a llegir un troç d'El cant de Juny. 

ENGANYA-AMOS 

Amb els segadors? 

FLORENCI 

Sí. 

(Tot en veu molt baixa.) 

ENGANYA-AMOS 

No devem ser pas nosaltres ? 



62 



FLORENCI 

Són tots els segadors de la terra. 

ROS 

Veiam si segaran gaire arran. 

FLORENCI 

Això que ara sentireu, pertany a la tercera 
part de l'obra que estic fent : La vida al camp. 
Sabeu ? 

ENGANYA-AMOS 

Doncs, sent aixís, no més tracta de l'estiu. 

FLORENCI 

Per ara sí. 

ROS 

I de l'hivern que no'n dirà res? 

ENGANYA-AMOS 

Fuig ! Fa massa fred ! 

ROS 

I a l'estiu massa calor. 

ENGANYA-AMOS 

Calla, calla, si vols. Apa, senyor Florenci: 
comenci a refilar. 



LA MARE ETERNA 63 



FLORENCI 

M'escolteu? 

ENGANYA-AMOS 

Am molta devoció. Tu, Llec: no t'ador- 
mis, eh? 

LLEC 

Vós sí que us adormireu... 

ROS (an en Llec, per VEiiganya-amos) 
Mira: els ulls ja li fan pampallugues. 

ENGANYA-AMOS 

Vaja, calleu, esgarria-cries! 

FLORENCI 

Apa. 

ENGANYA-AMOS 

Amunt i crits! (Mirant als que preguen.) 
Bé: sense cridar. 

FLORENCI (llegint) 
«Segueu arran, companys de feina! 
Segueu arran, braus seo^adors! 
No deixeu Teina 
tot regalant vostres suors! 
Am pols segur i enginy selvatge 
la rossa vall aneu segant. 
Aixis, aixis! Tinorueu coratpfe! 



64 



Brandeu la falç tot llampegant! 

Segueu, segueu el blat dels altres! 

Sueu, sueu, 

que, per vosaltres, 

serà ben car el pa que haureu ! 

Sueu, sueu !» 

ROS (molt emocionat) 
Redena! 

FLORENCi (tornant a llegir) 
«Mireu, companys, batent les ales, 
quin vol d'aucells refiladòs 
com fuig d'aprop de les cigales 
per no sentir llur cant mandrós. 
Mireu l'espai com s'emboirina, 
tot sent, fa poc, tant ras i nèt, 
i el ventijol com despentina 
l'extens sembrat, que's plany de set! 
Mireu el sol com va enlairant-se 
tot desplegant ses ales d'or. 
La rossa vall, balancejant-se, 
mostra amb orgull el seu tresor; 
i el cel, boirós, com ensonyant-se, 
sembla que mor. » 

ENGANYA-AMOS 

[am molta emoció i entusiasme) 
Que refila bé ! 

LLEC 

Qiiina mél més dolça ! 



LA MARE ETERNA 65 



ROS 

No he sentit un millor en tota ma vida! 

FLORENCi (tornant a llegir) 
« Am les garbes feu garberes 
ben posades, a fileres, 
lo mateix que un campament; 
que han de dur-les a les eres, 
pera batre, una altra gent. 
Als aucells espigolaires 
€spargiu am l'espantall. 
No'ls planyen : ells són cantaires 
-que no viuen del treball. 
Segueu arran, companys de feina! 
Segueu arran, braus segadors! 
No deixeu l'eina 
tot regalant vostres suors ! » 

ENGANYA-AMOS 

(am molia serietat i emoció) 
Een xafat! 



LLEC (en veu molt concentrada) 
Si un hom ho entengués bé ! 



ROS 

Ja té raó, ja. 

(La Marió, mirant, extasiada, a l'agrupa- 
ment, deixa de dir el rosari.) 

5 



66 


IGLESIAS 




... 




ENGANYA-AMOS 


Apa, 


apa, sense parar, que això val més 


que un 


sarau ! 




(En Flor en ei tus una mica.) 




ROS 


I ben 


nét que sí! 




ENGANYA-AMOS (um sequedat) 


.Calla 


home, calla ! 




FLORENCI 


(í ornant a llegir pujant gradualment de to) 



Am quin dalit heu treballat! 

De tant segar, fins s'han cançat 

la vostra falç i el vostre cor. 

No heu perdonat a les roselles ; 

no heu compadit a les formigues : 
(E}i Gabriel, sense ell donar-se n compte, 
deixa de pregar, dirigint la mirada an 
els tres nioços i fixant V atenció en lo que 
llegeix en Florenci.) 

sols les espigues 

s'han esgranat un xic per elles 

i pels aucells, que, am cantarelles, 

han endolcit vostres fadigues. 

Ja'ls heu segat, els camps dels altres! 

Ja no hi ha res,. sinó rostoll. 

La flor del pa no és per vosaltres ! 

No us donaran ni un jaç de boll! 



LA MARE ETERNA 67 



Seorueu, segueu el blat dels altres! 

Sueu, sueu, 

que, per vosaltres, 

serà ben car el pa que haureu ! 

Sueu, sueu!» " 

ENGANYA-AMOS (am molt entusiasme) 
Renoi! 

ROS 

Quin escrit més bonic ! 

LLEC 

Sí que ho és, si! Q.ue m'encaparren 
aquestes histories ! 

ENGANYA-AMOS 

I a mi ! 

LLEC 

Tota aquesta nit la passaré despert. 

FLORENCI 

Us agrada? 

ENGANYA-AMOS 

Si'ns agrada?... Torni-hi, torni-hi a llegir 
allò de les roselles... Ja és ben cert que no 
les compadim!... Tenim molt mal cor!... Am 
quin dalit treballem!... Zis, zas! Zis, zas! 
Cop de falç per aquí, cop de falç per allà, 



68 



suant a raig fet. Torni-hi, torni-hi a llegir 
allò de les tristes roselles i les pobretes for- 
migues. 

(En Gabriel eh mira molt emocionat. La 
Marió, insensihlement, va acostant-se an 
ells. L'Andreu sedueix dient el rosari. 
VEnganya-amos agafa la llumanera que 
hi ha damunt de la taula i l'acosta an 
en Florenci.) 

ENGANYA-AMOS 

Torni-hi, torni-hi ! 



FLORENCI 

(tornant a llegir amb entonació més viril que de 
primer i posant-se afònic) 

«No heu perdonat a les roselles; 
no heu compadit a les formigues : 
sols les espigues 
s'han esgranat un xic per elles 
i pels aucells, que, am cantarelles, 
han endolcit vostres fadigues. 
(Aíi en Gabriel, embadalit i espurnejant -li 
els ulls, li cau el breviari de la mà.) 
Ja'ls heu segat, els camps dels altres ! 
Ja no hi ha res, sinó rostoll. 
La flor del pa no és per vosaltres ! 
No us donaran ni un jaç de boU! 

(Va caient el telo pausadament .) 



LA MARE ETERNA 69 



Segueu, segueu el blat dels altres! 

Sueu, sueu, 

que, per vosaltres, 

serà ben car el pa que haureu ! 

Sueu, sueu!» 



Teló 






ACTE SEGON 



La mateixa decoració de Vacte anterior. 
És al mati, a primera hora. Fa un sol es- 
plendorós. 

ESCENA I 

La Marió i en Florenct 



(La Marió trasteja per la cuina, tot cantant 
alegrament i en veu dolça. En Florenci, un xic 
ensonyat, baixa per V escala.) 



FLORENCI 



Bon dia, Marió. 



MARIO 



Bon dia, senyor Florenci. Què tal? Ha 
descansat bé? 



72 



FLORENCI 

Tota la nit l'he passada en un sòn. (Som- 
rient.) Tu l'hauras passada en un somni. 

MARió (rient ani candidesa) 
Si, en un somni... 

FLORENCI 

Q.ue no somnies mai ? 

MARIÓ 

Si, senyor. Però sempre unes coses més 
lletges i més estranyes ! Quan veig que hi ha 
noies que'n somnien de tant boniques!... 

FLORENCI 

Tot això, no saps lo que en la realitat re- 
presenta? 

MARIÓ 

Qué representa? 

FLORENCI 

Precisament lo contrari. 

MARIÓ 

Doncs, jo més m'estimaria somniar coses 
ben agradoses. 

FLORENCI 

Prou que'n somnies, sinó que tu no te'n 
dones compte. 



LA MARE ETERNA 73' 



MARIO 

Vés, si fos aixís, si no m'en donaria compte! 

FLORENCI 

Vaja, siga-m franca: ^ino has vist mai en 
somnis un xicot que t'agradés ? 

MARIÓ 

No: mai de la vida. 

FLORENCI (am molta delicadesa) 
Ni an en Gabriel? 

MARIÓ (ingènuament) 
Ah!... An aquest, si: més d'una vegada. 

FLORENCI (somrient) 
Com? Vestit de dimoni temptador? 

MARIÓ 

No! Ai, Déu m'en guard! 

FLORENCI 

I, doncs, com? '; 

MARIÓ 

Al peu de l'altar, entre núvols d'incens. 

FLORENCI 

I no l'has somniat mai enamorat... de tü? 



74 IGLESIAS 



MARió (acotant el cap, un xic ruhorisada) 
No: aixís, no! Ell no pot ser per mi. 

FLORENCI 

Per què no pot ser per tu ? 

MARIÓ 

(amh el cap haix i jogant am les puntes del 
davantal) 
Vés... perquè... ^No veu que estudia per 
capellà? 

FLORENCI 

Oh! Encara no ho és. Encara pot trencar 
de camí. 

MARIÓ 

Pobre d'ell, que ho fes ! 

FLORENCI 

No seria pas el primer. 

MARIÓ 

Ell té l'obligació de pregar per la memòria 
de la seva mare. 

FLORENCI 

I que no pot fer-ho, no sent sacerdot? 

MARIÓ 

Sí... Però no pas tant bé. 



LA MARE ETERNA yS 

FLORENCi (molt haix i en dolça intimitat) 
Si tu i en Gabriel — és una suposició — us 
estiméssiu i us unissiu, i del vostre amor ne 
naixessin uns fills ben hermosos, tant hermo- 
sos com tu (la Marià torna a acotar el cap), 
te creus que això no equivaldria a una oració, 
a una pregaria, a una ofrena de la Vida a la 
Mort ? 

MARió (en^veu haixa) 
No l'entenc, senyor Florenci. 

FLORENCI 

Prou, que m'entens! 

MARIÓ 

Com que diu aquestes coses.,. 

FLORENCI 

Te retrec els teus somnis perduts, lo que 
la teva ànima, fins estant desperta, somnia, 

MARIÓ 

Com ho sap, vostè? 

FLORENCI (s'asseu a vora la taula) 
Oh! Prou, que ho sé. 

MARIÓ 

Si és servit. (Serveix un got de llet an en 
Florenci. Li col•locat got, una cullereta, una 



76 



sucrera, un tovalló i un petit gerro blanc, que 
conté la llet, al damunt de la taula.) 

FLORENCI 

Gràcies. (Tot abocant la llet al got.) Vaja: 
digues la veritat. ^No'n tindries una gran satis- 
facció que en Gabriel desistís de ser capellà? 

MARIÓ 

Me sabria molt greu ! 

FLORENCI 

(posant-se sucre a la llet i remenant-la am la 
cullereta) 
I si fos per culpa teva... és a dir per culpa 
teva... perquè ell t'estimés? Respon. Què 
faries? El deixaries morir d'anyorança? 

MARIÓ 

Oh! Déu no voldrà tanta desgracia! 

(Curt silenci. En Florenci beu la llet.) 

FLORENCI (aixugant-se 'Is llavis) 
Doncs, a mi'm sembla que sí... que t'es- 
tima. 

MARIÓ (molt vergonyosa) 
Com a cosina, gaire bé com a germana. 

FLORENCI 

1 un xiquet més. 



LA MARE ETERNA 77 

MARió (retirant el serviment) 
Aixís, jo no'l voldré mai. Després se diria 
que jo he sigut l'esca del pecat. Se creurien 
que jo li he distret el cor. Quina quimera'm 
tindria la gent! Perquè tot-hom li porta vo- 
luntat, an en Gabriel. Tots se'l miren com 
un sant. Pobra de mi que l'escoltés! 

FLORENCI 

Me sembla, doncs, que va en camí de dei- 
xar la carrera. 

MARIÓ 

I jo'n tindré la culpa? 

FLORENCI 

Hermosa culpa, per cert! 

MARIÓ 

(desprès d'un curt silenci i amb interès) 
I com ho sap vostè, tot això ? Que li ha 
dit en Gabriel mateix? 

FLORENCI 

Jo us observo a tots dos... 

MARIÓ 

Q,uè ha vist? 

FLORENCI (natural i sense malicia) 
Res... res. 



78 



MARió (iVTurient arii candidesa) 
Es més malpensat vostè ! 

FLORENCi (somrient) 
Veurem, veurem. 

(Se sent tossir an en Gabriel.) 

MARIÓ 

Ai, que ve en Gabriel! 

FLORENCi (escoltant) 
Si, que és ell. 

MARIÓ 

Doncs, me'n vaig a fóra. 

FLORENCI 

I ara ! Per què ? 

MARIÓ (molt avergonyida) 
No vui que'm vegi. 

FLORENCI 

Espera-t, dóna, espera-t. 

MARIÓ 

No, no... Me'n donaria vergonya. 

(Seu va, corrent, per la dreta del fons. 
Després d'un curt silenci, apareix oi 
Gabriel al replà de V escala.) 



LA MARE ETERNA 79 



ESCENA II 

En Florenci i en Gabriel 

GABRIEL 

Bon dia, Florenci. (Ve molt apesarat i pen- 
sat in. Vesteix trajo seglar.) 

FLORENCI (mirant-lo estranyat) 
Bon dia. Ja ho veus: sóc més matiner 
que tu. 

GABRIEL 

(am somriure trist i tot baixant l'escala) 
Fas com els aucells, que al primer raig de 
sol ja canten. 

FLORENCI (somrient) 
Com te burles del poeta! 

GABRIEL 

No, Florenci, no. 

(S'asseu, molt trist, a vora de la taula. 
Curt silenci. En Florenci'l mira atenta- 
ment.) 

FLORENCI 

Com és que avui has deixat els hàbits? 



GABRIEL (anih ironia trista) 
Els hàbits!.,. 

FLORENCi (rient) 
Te trobo tot cambiat... 

GABRIEL 

No te'n riguis, Florenci, no te'n riguis! Si 
tu sabies lo que sofreixo! 

FLORENCI 

I això ? Què tens ? 

GABRIEL 

No puc dir-t'ho. Profanaria una memòria 
santa ! 

(Curt silenci.) 

FLORENCI 

No seré indiscret. (Se retira cap al fons.) 

GABRIEL (passant a la dreta, on s'asseu) 
No t'ho prenguis aixís! 

FLORENCI 

Que no sóc mereixedor de la teva con- 
fiança? 

GABRIEL 

Sí, Florenci, sí! En absolut. 



LA MARE ETFRNA 8 I 



FLORENCI 

(acostant-se an en Gabriel i en veu baixa) 

Que pot-ser se va refredant la teva voca- 
ció? 

GABRIEL 

Jo crec que mai n'iie tinguda. 

FLORENCI 

Ah!No? . 

(Cnrt silenci.) 

GABRIEL 

Quina nit he passat més terrible! No puc 
treure-m del pensament el record de l'excur- 
sió d'ahir a la tarda. 

FLORENCI (entusiasmant-se) 

Amb aquell sol que feia! Amb aquell sol 
esplendorós, caient damunt nostre am les 
seves ales d'or ben exteses! 

GABRIEL (aixecant-se) 

Quan hi penso!... Quan veig els camps 
arrasats, sense roselles!.,. Quan recordo'ls 
pobres segadors, treballant am tant dalit, 
el meu cor s'omple de joia i alhora sembla 
que senti'l dolor huiiicà. Que és temptadora 
la vida! 

6 



FLORENCi (amh ironia finissima) 
Més que la teologia, oi? 

GABRIEL 

Al punt que m'he llevat, quan he vist els 
primers raigs de sol que besaven la terra, no 
sé lo que ha passat en mi: sospirava am 
força impetuosa, amb esbatecs d'amor. 

FLORENGI 

Es que la teva sang jove's rebel•la. 

GABRIEL 

Tu ets un bon amic, tu'm comprens i saps 
veure ben endins de la meva ànima. Ajuda-m, 
Florenci, a orientar el meu esperit! 

FLORENGI 

Fins avui no t'has adonat del camí que 
feies ni de les flors de la teva vora. Has enlai- 
rat la mirada al cel i t'has distret de la terra. 
I ara sents la punxada de les seves espines. 

GABRIEL 

Les seves espines se m'han clavat al cor ! 

FLORENGI 

A tu, del dia, no més t'encisa la posta, el 
recuUiment, lo somniós, lo somort. El sol 
t'enlluerna i t'espanta. Fuges del món, horro- 
ritzat de les seves lluites i misèries. No 



I.A MARE ETERNA 83 



tens afanv pera embellir-lo i trobar-lo bell. 
Quin contrast nosaltres dos! Tu, que ets fort 
i sà, ja ho veus, ets el poeta de la Mort: jo, 
que estic malalt, sóc el poeta de la Mda. 

GABRIEL 

Sento'l desig de viure lo mateix que tu, 
pot-ser am més intensitat que tu. Però no 
puc tornar endarrera! No puc deixar el camí 
que he emprès! Un dia vaig jurar ser ministre 
de Déu. 

FLORENCI 

Ane qui vas jurar-ho? 

GABRIEL 

A la meva mare. Moments abans de morir 
va pregar-me que fos sacerdot. 

FLORENCI 

I estàs disposat a fer aquest sacrifici? 

GABRIEL 

Si; per ella, no més que per ella! 

FLORENXI 

Es a dir que tu, per la teva mare, que ja 
és morta, estàs decidit a sacrificar la teva 
joventut florida d'il•lusions? Això no pot 
ser ! Això és contra Natura ! 

ÍEii Gabriel, seuliut aquestes paraules, 
queda tot ell cor-près.) 



84 



GABRIEL 

Si jo era un noi, quan vaig prometre a la 
mare satisfer la seva darrera voluntat! No va 
ser la reflexió la que va obrar allavores : va 
ser el sentiment, el tendre sentiment filial. 
Però ara, que ja sóc home i tinc ús de 
raó, per què haig de cumplir un jurament 
d'infant? 

FLOR EN Cl 

Segueix el teu impuls natural i obra en 
conciencia. 

GABRIEL 

No pot ser, Florenci. 

FLORENCI 

I aquella pobra rosella? 

GABRIEL 

La Marió ? Vols dir la Marió ? 

FLORENCI 

Sí. Fes-la feliça! No l'estimes? 

GABRIEL 

Però, què dirà'l meu pare? I el poble, que 
ja'm mira com un sant? 

FLORENCI 

No hi ha un medi?... 



LA MARE ETERNA 



85 



GABRIEL 



Cap. 



FLORENCI 

L'Iglesia, no tenint tu vocació, no pot des- 
lliurar-te de la prometença que vas fer ? 

GABRIEL 
Si. 

FLORENCI 

Per què calles, doncs? 

GABRIEL (pausadaiueiii) 
Però si no és am l'Iglesia, precisament am 
l'Iglesia, am qui sostinc aquesta lluita: és 
amb el pare, amb el record de la meva mare, 
am la prometença que vaig fer-li, am la gent 
que'm rodeja i am tot un munt de preocupa- 
cions que pesa sobre meu. No ! Jo no puc, 
dir an el pare que no sento vocació : des- 
truiria l'il•lusió més gran de la seva vida ! 
Pot-ser li causaria la mort! M'haig de sacrifi- 
car per ell i per la meva mare : no hi ha altre 
remei. 

FLORENCI 

D'aquesta manera tu no serveixes ni al cel 
ni a la terra. 

GABRIEL (aterrat) 
Per què ? 



86 



FLORENCI 

Perquè ofegues les teves afeccions huma- 
nes i ets hipòcrita davant de Déu. 

GABRIEL 

No, això no! 

FLORENCI 

Sí, Gabriel, si! Tu no vius sincerament, 
am tota llibertat. Per què aquests recels? Per 
què aquesta cobardia, més propria d'un sen- 
timental supersticiós que d'un xicot il•lustrat 
i conscient? 

GABRIEL 

Tens raó, tens tota la raó; però no puc 
tòrcer de camí. 

FLOlíENCI 

Perquè ets un apocat que't resignes a se- 
guir la ruta que'ls altres te senyalen, i vas 
fent via d'esma, a les palpentes, sense que 
la teva voluntat te mogui. (Tus un xic.) 
Canta la vida! Canta la joia de l'amor! Deixa-t 
de sentimentalismes impropris d'una ànima 
forta; no te'ls escoltis, els cants apocalíptics 
d'aquells que diuen que l'existència terrenal 
és un castic. Jo voldria perpetuar-la, la meva 
vida. La trobo hermosa, immensament her- 
mosa! Per xo la canto am tant fervor! 



LA MARE ETERNA 



GABRIEL 

Pobra mare ! 

FLORENCI 

Estima-la, recorda-la sempre, viu les se- 
ves virtuts, però no vulguis morir de pena. 

GABRIEL 

Jo visc per la Marió ! 

FLORENCI 

Doncs no perdis el temps en somnis i es- 
perances, fruint d'amagat i reclòs els teus 
anhels, Explaia'l teu cor, dóna-li ales pera 
que voli lliurement, fins que's cansi de 
volar. I pensa en el niu, en el niu del 
teu repòs on vetllaràs els fills de la teva 
joventut. 

GABRIEL 

Com m'encoratges ! 

FLORENCI 

Viviu enamorats, tu i la Marió, florint i 
reflorint nova vida, aleores i alegradors ! 

GABRIEL (amb esclat) 
Oh ! Això és viure ! 

FLORENCI 

Això és amor! 



GABRIEL (molt emocionat) 
Quin bé m'has fet! 

(Per la dreta del fons compareixen l'En- 
ganya-amos, el Ros i en Llec. En Ga- 
briel indica an en Florenci que calli, i 
passa a V esquerra.) 



ESCENA III 

Els mateixos, més l'Enganya-amos, 
EL Ros I EN Llec 

(Aquests tres van vestits am la roba de les 
festes. L'Enganya- amos, am gorra de seda ne- 
gra, un xic deslhiida; camisa blanca, de fil, 
neta de bugada, sense planxar; corbatí negre; gec 
i armilla de llana d'un to fosc; calces de vellut 
negre; espardenyes am betes negres, i mitjons 
blaus. El Ros, am gorra de seda negra, nova; 
camisa blanca, ben neta i planxada, amb el coll 
tombat; corbata de seda vermella; trajo de llana 
negra, encara que d'aire pagesivol força es- 
caient; pixa de seda blava i sabates rosses. Du 
rellotge, am cadena de plata; una flor a V orella 
i la sorra de cairell. En Llec va am oorra 
negra, bastant usada; camisa de cotó d'un to 
moradenc, sense corbata; vestit de vellut negre; 
espardenyes am betes també negres, i mitjons 
blancs.) 



LA MARE ETERNA 



ENGANYA-AMOS 

Bon dia i bona hora tot-hom. 



ROS 

Salut. 



LLEC 



Déu vos guard. 



GABRIEL 

Molt bon dia. 

FLORENCI 

Hola, minyons ! Què's conta de nou ? 

ENGANYA-AMOS 

Moltes trapaceries. Tu, Llec, que no hi 
és la Marió? 

ROS 

Deu ser a missa. 

LLEC 

Jo, tot venint, l'he vista a l'hort que cullia 
flors. 

ENGANYA-AMOS 

A l'hort l'has vista ? , 

LLEC 
Sí. 



90 



ENGANYA-AMOS 



Haurem de dir-li que nosaltres ja som aquí, 
m'entens ? (Signant que té gana.) 

FLORENCI 

Que encara no heu esmorzat? 

ENGANYA-AMOS 

No pas avui. 

FLORENCI 

I ja veniu del poble? 

ENGANYA-AMOS 

Sí, senyor: d'oir missa. L'Andreu ens té 
manat que hi anem cada festa a la mateixa 
hora. Però'ns hi fa anar dejuns. 

' FLORENCI (somrient) 
Pot-ser perquè aneu més lleugers. 

ENGANYA-AMOS 

Jo crec que ho fa perquè no'ns envesquem 
enraonant amb els amics. 

FLORENCI 

Qjue no podeu veure-ls a la tarda? 

ENGANYA-AMOS 
Sí... 



LA MARE ETERNA QI 

ROS 

Lo que és aiie mi, en havent dinat, que 
no'm vinguin am raons: cap al Casino de 
dalt s'ha dit a pendre un calent i a jogar una 
estona a la barrotada, tot esperant que's co- 
menci'l ball. 

ENGANYA-AMOS 

Que feu sarau avui ? 

ROS 

Vaia! I amb orquestra, tant o més bona 
que la de la festa major passada. 

ENGANYA-AMOS 

Com les hi cargolaràs ! 

ROS 

I am la xicota ! 

ENGANYA-AMOS 

Quina desesperació d'empentes i batzega- 
des ! 

ROS 

Me sembla que riurem ! 

ENGANYA-AMOS 

I això? 



92 



ROS 

Tinc moltes ganes, tot ballant, de tombar 
d'una revolada an aquell mosquit de la «Torra 
Nova » . 

FLORENCI 

L'Enric de Valldaura? Aquell que sempre 
fa tanta olor ? 

ROS 

Encertat. 

ENGANYA-AMOS 

Per què ? Què t'ha fet ? 

ROS 

Què m'ha fet? Aquest nyicris, allà ont el 
veieu, tant enverniçat i tant fi, l'altre dia va 
llençar una expressió molt lletja a la meva 
promesa. 

ENGANYA-AMOS 

I tira, home ! No miris prim ! 

ROS 

Així que toquin el darrer vals, creieu que, 
de l'empenta que li clavo, prou se'n va a 
parar a l'altre cap de sala. 

ENGANYA-AMOS 

I ho faràs pagar a la seva balladora. 



LA MARE ETERNA 93 



ROS 

Que s'agarri fort an ell, 

ENGANYA-AMOS 

Vaia unes coses de dir davant d'en Gabriel! 

ROS 

Ja ho sap, que no puc fer-hi més. 

LLEC 

Es clar. Quines imprudències! 

ENGANYA-AMOS 

Això. 

ROS 

Tant-se-val. 

LLEC 

Calla, home, calla! 

(Curt silenci.) 
*, 

ROS 

Quina gana que tinc! 

ENGANYA-AMOS 

Tu, Llec: vés, fes un crit a la Marió. 

LLEC 

No veieu que deu cullir flors per guarnir 
la capella? 



94 



ENGANYA-AMOS 

Ah! Aixís, callo. Oh! I ara que parlem de 
flors : sap, senyor Florenci, que'm va agradar 
molt aquell escrit d'ahir vespre? 

FLORENCI 

El cant de Juny? 

ENGANYA-AMOS 

Just. Allò de les roselles, aquell pas de les 
tristes roselles i les pobres formigues ! Cre- 
gui-m, me va fer venir les llàgrimes als ulls. 

ROS 

Oh! Es que allò pot-ser és lo més bonic 
de tot lo que'ns ha llegit. 

ENGANYA-AMOS 

Tant ben conjuminat!... Tot lliga tant 
bé!... No'm cansaria mai de sentir-ho. 

LLEG 

Jo tampoc. 

ENGANYA-AMOS 

I digui, digui: que se les treu del cap 
aquestes histories? 

FLORENCI (somrient) 
No, home. 



LA MARE ETERNA qS 



ENGANYA-AMOS 

I doncs? 

FLORENCI 

Les trec de vosaltres mateixos. 

ENGANYA-AMOS 

(tot estranyat, com tement que en Florenci li 

■hagi gastat una broma) 
De nosaltres mateixos ? 

FLORENCI 

Si. 

ENGANYA-AMOS 

(després d'un curt silenci) 
Bé, vaja: ja me'ls donarà plegats. 

ROS 

Que'n sou de tonto, Enganya-amos ! 

ENGANYA-AMOS 

Bo! Mireu l'estornell! 

ROS (am molt enfasi) 
Es clar que si! Això, aquests escrits que 
fa'l senyor Florenci, per que ho sapigueu, ho 
ensenyen a estudi. 

ENGANYA-AMOS 

A estudi ensenyen de fer lligar tant bé les 
unes paraules am les altres ? 



96 



ROS 



Sí. I, doncs, que us pensàveu? Com se 
coneix que vós no hi heu anat mai ! 

ENGANYA-AMOS 

Que't creus que és lo mateix que armar 
ballarugues això de l'art de la ploma? 

ROS 

Es que... 

ENGANYA-AMOS 

Vaia, calla, Ros, que avui fas moh mala 
lletra. 

ROS 

Si la tingués bona rai ! 

ENGANYA-AMOS 

Q.ué faries ? 

ROS 

A hores d'ara ja m'hauria empescat un vers 
per regalar a la xicota. 

FLORENCI 

Vols que te n'escrigui un de ben enamo- 
ra d or? 

ROS 

Si, home! 



LA MARE ETERNA 97 



í 



FLORENCI 

Què tinc de dir-li? 

ENGANYA-AMOS (fieut) 

Ara, ara veurem la teva palica. 

LLEC (també rient, tot fregant-se les mans) 
Veiam, veiam. 

ROS 

No rigueu, homes, no rigueu, que això 
són coses molt series. 

FLORENCI 

Apa, dicta. Ros, dicta. 

ROS (pensant) 

Doncs, digui-li... digui-li... (mirant a V En- 
gany a-amos, qne rin). Q_ue'n sou de poca solta ! 

' ENGANYA-AMCS 

Rumia, home, rumia. 

FLORENCI 

Apa, Ros. 

ROS 

Digui-li... que és molt maca... que l'esti- 
mo molt... i que aviat ens casarem... Ve- 
liaqui. 



IGLESIAS 



ENGANYA-AMOS 

El dia que ploguin mobles. 

ROS 

Vaia, vós, conco! Després direu que us 
falten al respecte. 

FLORENCI 

Entesos, eh? 

ROS 

Bé... amb aquella salsa!... 

FLORENCI 

Deixa-ho per mi. 

LLEC 

Nois, quina gana que tinc ! 

ENGANYA-AMOS 

Jo també. (En to molt viu.) Tu, Ros: mai 
diries que podriem fer? 

ROS 

Vos direu. 

ENGANYA-AMOS 

Saps aquells cargols que tinc a desdejunar? 

ROS 

Teniu raó! 



LA MARE ETERNA QQ 



ENGANYA-AMOS 

Fem-los a la peterrellada ? 

ROS 

Ja està dit. 

ENGANYA-AMOS 

Apa, que'l senyor Florenci i en Gabriel 
ens ajudaran, oi? 

FLORENCI 

No, gràcies. Jo vindré a mirar com els 
coueu. 

ENGANYA-AMOS 

Som-hi, nois? 

LLEC 

Ja tindrem pinassa? 

ENGANYA-AMOS 

Sí. Allà al porxo encara n'hi deu haver dos 
sacs per encetar. 

ROS 

I rajoles, que'n tenim? 

ENGANYA-AMOS 

Si, home, sí. (Empeny an el Ros i an en 
Llec cap al fons.) 



IGLESIAS 



RCS 

Anem-hi, doncs. 

LLEC 

Apa, que és tard ! 

ENGANYA-AMOS 

L'esperem, senyor Florenci. I a tu també, 
Gabriel. Veniu, que'l Ros us farà trencar de 
riure. 

ROS 

Vaja, anem. 

ENGANYA-AMOS 

Passa tu endavant. 

ROS (a VEnganya-amos) 
Apa, cançoner! 

(L'Enganya-amos, el Ros i en Lle'c seu 
van per l'esquerra del fons.) 



ESCENA IV 

En Florenci i en Gabriel 

FLORENCI 

Que'n són de feliços! La seva rusticitat 
m'encanta. 



LA MARE ETERNA 



GABRIEL 

Són molt bons ! 



FLORENCi (amh intenció) 



I molt resignats ! 



GABRIEL 

Ditxosos ells ! 

» FLORENCI 

Anem a veure-ls? 

GABRIEL 

Vés-hi, vés-hi, que t'hi distreuras. 

FLORENCi (tossint luia mica) 
Vine tu, també. 

GABRIEL 

No. Tinc ganes de parlar... 

FLORENCI 

Am la Marió ? 

GABRIEL 

Sí. 

FLORENCI 

Ont és ton pare ? 



GABRIEL 



Deu ésser al poble. Per què m'ho pre- 



guntes? 



FLORENCI 

(treient importància a la seva pregunta) 
Per res. (Va a mirar per la finestra.) Ga- 
briel: mira la teva cosina, entremig dels 
rosers. Q.ue és bonica! Sembla unapapellona. 

GABRIEL (sense moure-s del sen lloc) 
Pobra Marió! 

FLORENCI (girant-se an en Gabriel) 
Ja ve. 

GABRIEL (per si mateix) 
Coratge ! 

FLORENCI 

Me'n vaig amb aquells. 

GABRIEL 

Florenci: perdona, eh? 

FLORENCI (anant-se n) 
Si, home, si. 

GABRIEL (en veu baixa) 
Ja vinc desseguida. 



LA MAKE ETERNA I»3 



FLORENCI 

Està bé. (Desapareix per l'esquerra del fons.) 



ESCENA V 

En Gabriel, sol. Dhsseguida la Marió 

(En Gabriel va a mirar per la finestra. Així 
que s'adona de la Marió, somriu joiosament. Des- 
prés d'un curt silenci, aquesta ve per la dreta 
del fons amb iin gabell de flors gemades, que 
estreny contra'l seu pit. Encara no veu an en 
Gabriel se posa a riure ignocentment , a tot pler.J 

MARió (amb estranyesa) 
Ai, ai! Gabriel ! 

GABRIEL 

(de la finestra estant, girant-se de cara 
a la Marió) 
I ara! De què rius? 

MARió (seguint rient) 
Com és que t'has vestit així ! 

GABRIEL 

(am molta delicadesa i veu tremolosa) 
Q.ue pot-ser no t'agrado tant? 



04 



MAHIO 

(fent un moviment d' espatlles pera excusar-se^ 
un xic vergonyosa) 
Oh!... 

GABRIEL 

Es que... 

MARIÓ 

(deixant les flors damunt de la taula) 
Digues... r 

GABRIEL (aixecant la veu) 
Es que, si no... 

MARIÓ (no gosant-lo mirar) 

De r altra manera... saps?... de l'altríï 
manera... 

GABRIEL (molt emocionat) 
Explica-t. 

(Curt silenci.) 

MARIÓ 

De l'altra manera... jo'm penso que m'a- 
grades més. 

GABRIEL 

T'enganyes, Marió. 



LA MARE ETERNA Io5 



MARIO 

No m'enganyo. (Somrient nmh iugenuitat.) 
Ets més bufó vestit de capellà! Quan te veig 
am l'habit me venen unes intencions de be- 
sar-te la mà i de demanar-te una estampa!... 
Que no me la. donaries? (En Gabriel, de tant 
afectat, se gira d'esquena a la Marió, posant-se 
les mans a la cara.) Bo! Ja t'has enfadat! 
Digues, Gabriel: que t'has enfadat? 

GABRIEL (sense mirar-la) 
No, Marió! 

MARIÓ 

Que't fa vergonya que't digui aquestes 
coses? Respon-me. Vaja, ja no t'ho diré més 
allò... 

GABRIEL (girant-se) 
El què? 

MARIÓ (no gosant-ho dir) 
Lo que t'he dit de primer... 

GABRIEL (mirant-la encisat) 
Ai, Marió, Marió ignocenta! Tu si que ets 
bufona i gentil ! 

MARIÓ (ruhorisani-se) 
Jo? 



io6 



GABRIEL 

Criatura resignada! Hermosa i alegra cria- 
tura! Ditxosa tu, que de tot te conformes i 
prens la vida tal com se't presenta! Però qui 
sap demà, quan ja no hi siguis a temps, qui 
sap lo que faràs el dia que'l teu cor comenci 
a mirar enfora ! 

MARió (no comprenent-lo) 
Ai, ai! Que vols dir amb això? Que't dol 
que sempre estigui alegra? 

GABRIEL 

No; no'm dol gens. Però també'm satisfa- 
ria veure-t de tant en tant una mica trista. 
Els esperits alegrois no estimen gaire. 

MARIÓ 

Doncs jo estimo molt. 

GABRIEL 

Ane qui estimes? 

MAÍUÓ 

A tot-hom, com mana Déu. 

GABRIEL 

I no hi ha persones les quals tu prefereixes 
més que les altres ? 



t 

LA MARE ETERNA 



MARió (ingènuament) 
Me sembla que sí. 

GABRIEL 

Mira: jo, lo mateix que tu, també estimo 
a tot-hom, perquè tots som germans; però 
hi ha una persona, una sola persona, que 
l'estimo més, molt més que a tot lo món ! 

MARIÓ (ràpid i en to viu) 
La teva mare. 

GABRIEL (tamhé ràpid i en to viu) 
No. 

MARIÓ (molt sorpresa) 
Ah! No? 

GABRIEL (am dolor i en veu baixa) 
Sí, sí! La meva mare. 

(Curt silenci i camhi de to.) 

MARIÓ 

Es que, si no... 

GABRIEL 

Què? 

MARIÓ 

Es que, si no l'estimessis més que tot, jo... 



1 08 IGLESIAS 



GABRIEL <• 

Q_uc faries ? 

MARIÓ 

Mai més te miraria la cara. T'agafaria una 
malicia! 

GABRIEL 

Tant mal cor tindries? 

MARIÓ 

Sí. Vés on s'és vist que un fill no's recordi 
força de la seva mare. 

GABRIEL 

duè més vols que faci per ella? 

MARIÓ 

No: ja fas prou, per xò. 

GABRIEL 

Que ets bona ! Com més t'escolto, més i 
més m'entristeixo ! 

MARIÓ 

I per què t'entristeixes? 

GABRIEL (no gosant-ho dir) 
Per culpa teva. 



LA MARE ETERNA IO9 



MARIO 

Per culpa meva ? 

GABRIEL (molt baix i ani passió fonda) 
Sí : perquè t'estimo ! 

MARió (dolçament i acotant el cap) 
Gabriel ! 

GABRIEL 

T'estimo am tota l'ànima! No abaixis el 
cap. No't donguis vergonya d'escoltar-me. 
Mira-m, que vui veure'ls teus ulls. 

MAR IÓ (molt vergonyosa) 
Deixa-m ! 

GABRIEL 

De primer vui parlar-te a cau d'orella (acos- 
lant-shi), aixi, que no ho senti ningú. 

MARió (scparani-se) 
No t'acostis. 

GABRIEL 

Jo no puc ser sacerdot. 

MARIÓ (molt sorpresa) 
No? 



I lO IGLESIAS 



GABRIEL 

No; no puch ser-ho! 

MARIÓ 

Per què ho prometies a ta mare, doncs ? 

GABRIEL 

Era tant jove allavors ! 

MARIÓ 

Per què no t'hi pensaves ? 

GABRIEL 

Si en aquella edat jo encara no sabia lo 
que'm feia! Si no tenia experiència de la 
vida ! 

MARIÓ 

Però ara ja està fet. Ja no pots desdir-te'n. 

GABRIEL 

Sí, que puc desdir-me'n. 

MARIÓ 

I ho faràs? 

GABRIEL 

Avui mateix ! 

MARIÓ 

Com? 



LA MARE ETERNA 



GABRIEL 

Dient-ho tot al pare. 

MARió (am graii prec) 
No, Gabriel! No li diguis! 

GABRIEL 

Que vols que a la flor de la joventut me 
mori de tristesa? 

MARIÓ (cor- ferida) 
Oh! No! Calla!... 

GABRIEL 

Dona-m una esperança! No més una es- 
perança! 

MARIÓ 

No pot ser! 

GABRIEL 

Sí, que pot ser! 

MARIÓ 

No veus que després aquí tot-hom m'a- 
vorriria? 

GABRIEL 

Q.UC hi fa, mentres jo t'estimi? 



MARIO 

I ta mare ?... 

GABRIEL 

Estant aprop teu no l'oblidaré mai. 

MARIÓ 

I si te'n distreguessis?... 

o 

GABRIEL 

No tinguis por. Tu m'hi faries pensar 
sempre... Però parlem de nosaltres dos. 

MARIÓ 

I no li sabria greu an ella que ens esti- 
méssim ? 

GABRIEL 

No: al contrari. Si fos viva, de segur que 
encara se n'alegraria. 

MARIÓ 

Ella pot-ser sí. I ton pare?... I la gent?... 

GABRIEL 

Que és cap mal estimar-se? 

MABIÓ 

Es clar que no. 



I.A MARE ETERNA ï I 3 



GABRIEL 

I, doncs? 

MARió (am recmisa) 
No t'haguessis compromès!... 

GABRIEL 

No recordem coses passades. Parlem de 
lo d'ara, de lo que ha de venir, de la felici- 
tat que'ns espera. No ho creus que podem 
ser molt feliços ? Que no hi tenim dret a viure 
alegrament? Que no hi tenim dret nosaltres 
dos a estimar-nos ? 

MARIÓ 

No. 

GABRIEL 

No ? Per què ? 

MARIÓ 

No pas de la manera que tu vols. 

GABRIEL 

Que hem de morir-nos, doncs, sacrificant 
lo mès pur del nostre sentiment? 

MARIÓ 

Pot-ser serà mellor. 



ÍI4 



GABRIEL 

Ah! No, no. Jo no m'hi resigno! Ja estic 
decidit, vingui lo que vingui. No puc obli- 
dar-te! (Sanglotant.) T'estimo massa, Marió! 
T'estimo am tota l'ànima, per damunt de tot,, 
més que tot, més que... 

MARIÓ (interrompent-lo) 
No, no ho diguis! 

GABRIEL 

Sí; vui dir-ho, vui dir-ho... Es la veritat... 
(Se deixa canre sobre nua cadira i apoial cap 
a la tanla, sanglotant angnniosamcnt. 
La Marió'l fuira ani goig i am pietat 
alhora, lluitant am sí tnateixa pera con- 
solar-lo. Dugués vegades s'hi acosta frec 
a frec i se'n. separa, no decidint-se a dir- 
li res; fins que a Viiltim agafa les flors 
i, hesant-les am desconsol, se'n va per 
V escala pausadament. Quan és al replà^ 
veient que en Gabriel encara segueix aba- 
tut, commoguda i agraïda, agafa una 
flor, la besa am nerviositat i li tira, 
desapareixent tot plorant i fent petons a 
les altres flors.) 



LA MARE ETFRNA í I 5* 

ESCENA VI 

. \ En Gabriel, sol. Aviat l'Enganya-amos 

GABRIEL 

(després d'un llarc silenci, mirant enlaire) 

Que sí que hi tinc dret!... I serà meva!... 
Jo l'estimol... (Curt silenci.) Mare! Treieu-me 
aquestes cadenes! Deslliureu-me d'aquest pes 
que m'oprimeix el cor. (Segueix sanglotant .) 

ESCENA VII 

En Gabriel i l'Enganya-amos 

(Després d'un llarc silenci compareix l'En- 
ganya-amos, tot adalerat, en mànigues de ca- 
misa, per l'esquerra del fou s. Ve a cercar el saler 
de terriça que hi ha penjat aprop de la xemeneia.) 

ENGANYA-AMOS 

No'ns en hem recordat de la sal. (Agafant 
el saler.) D'això... Gabriel: me n'enduc el 
saler. La Marió, de la finestra estant, ja m'ha 
dit que'ns arreglaria una vinagreta. h\, ai! 
Que no respons, Gabriel? 



ii6 



GABRIEL (aixecant cl cap) 
Ah! Vos? 

ENGANYA-AMOS 

Que dormies ? - 

GABRIEL 

No. 

ENGANYA-AMOS 

Vaja, vine allà am nosaltres. Noi^ quins 
panxons de riure que s'hi fa'l sen3^or Florenci ! 

GABRIEL 

Ja ho teniu tot a punt? 

ENGANYA-AMOS 

Ara hem acabat de triar els cargols. 

GABRIEL 

Ah! Si? 

ENGANYA-AMOS 

Mira, vaig a ensofrar-los el nas am sal i 
desseguida'ls calo foc a la barraca per tots 
quatre costats. 

GABRIEL 

Ah, ah! 



LA AlARE ETERNA I l'7 



ENGANYA-AMOS 

Veus? Me n'enduc el saler. 
(Ter l'esquerra del fons compareix en Llec 
tot atrafegat. Va en còs de camisa.) 



ESCENA VIII 

Els mateixos, més en Llec 

ENGANYA-AMOS (an en Llec) 
Tu : què falta ? 

LLEC 

Pa i vi, home ! 

ENGANYA-AMOS 

Ah ! Vès, doncs. 

(En Llec agafa 'I porró del damunt de l'aigüe- 
ra, i mig pa d'un calaix de la taula.) 

LLEC 

,, En dança! 

ENGANYA-AMOS 

Ja heu trobat burxes pera enfilar els car- 
gols? 



11^ 



LLEC 

El Ros ja té amanides unes quantes puntes 
d'etzavara. 

ENGANYA-AMOS (aiH frilícíó) 

Ah, ah! Q.ue anem, Llec? 

LLEC 

Sí, anem. I en Gabriel? 

ENGANYA-AMOS (aïl 611 Gal•licl) 

Que véns o no ? 

GABRIEL 

No. Gràcies. 

ENGANYA-AMOS 

Tu mateix. 

LLEC 

Vajà, doncs, fes oració, si'n tens ganes. 

ENGANYA-AMOS (aU €11 LUc) 

Apa. 
(L'Eiiganya-amos i en Llec desapareixen 
per V esquerra del fons.) 



LA MARE ETERNA 



ESCENA IX 

En Gabriel, sol. Aviat l'Andreu 

(En Gabriel, després d'un moment d'inde- 
cisió, lliiilanl amb el sen instint, se'n va preci- 
pitadament per t'escata. Quan és al reptà se 
detura, acovardit i tremolós. Després d'un llarc 
silenci compareix V Andreu per la dreta del fons.) 



ESCENA X 

En Gabriel i l'Andreu 

ANDREU 

Bon dia. 

GABRIEL (baixant l'escala) 
Bon dia, parc. 

ANDREU 

(mirant molt sorprès au en Gabriel) 
Noi! Com és que vas vestit així? 

GABRIEL (am pertorbació) 
Oh!... 



ANDKEU 



Digues! 



GABRIEL 

Es lo mateix. 

ANDHEU 

Com s'entén! Ara'm surts amb aquesta? 

GABRIEL 

Tot just estic tonsurat... I d'aquí que rebi 
ordres sagrades... 

ANDREU 

Tu?... Me sembla, Gabriel, que no arriba- 
ràs a rebre ni ordres menors. 

GABRIEL 

Qui sap ! 

ANDREU (moll sorprès) 
Què?... 

GABRIEL 

Q.UÍ sap lo que ha de venir! 

ANDREU (moll més sorprès) 

Lo que ha de venir!... Dies ha que no sé 
com te tornes. 



LA MARE ETERNA 



GABRIEL (moU humil) 
Soc el de sempre, pare. , 

ANDREU 

No és pas veritat. Abans tot sovint me 
parlaves de la carrera... 

GABRIEL 
Si. 

ANDREU 

I em contaves coses dels companys de se- 
minari... 

GABRIEL 

Es cert. 

ANDREU 

I m'afalagaves am les bones doctrines dels 
llibres que estudies. 

GABRIEL 

Què voleu que us digui més ? 

ANDREU 

Ara tot lo dia estaries amb aquest pobre 
malalt, parlant de les seves cabòries. 

GABRIEL 

Que no us agrada que hi enraoni ? 



122 



ANDREU 

Gens lli mica. Gregues que me'l miro am 
mals ulls. Si no fos pel seu pare, jo't pro- 
meto que ja no hi viuria entre nosaltres. 

GABRIEL 

Té molt bon cor, en Floreuci. 

ANDREU 

Però també té mal cap. 

GABRIEL , ■ 

Us equivoqueu. 

ANDREU 

Que no veus el seu comportament? Que 
no sents lo que predica? No sé pas d'on les 
ha tretes aquelles idees tant endimoniades. 
Es una mena de xicot que no va mai a oir 
missa. No's recorda per res de l'altra vida. 
Jo estic que ni creu en Déu. 

GABRIEL (hiiiuilmenl) 
Però és bo. 

ANDREU 

No més pensa en els seus escrits i en les 
seves estranyeses. Ja té sort de que és ric. 



LA MARE ETERNA I23 

GABRIEL 

Per VOS que no és un treball de valor po- 
sitiu lo que ell fa? 

ANDREU 

Vaia un treball ! 

GABRIEL 

(iVos creieu que en Florenci, am les seves 
obres, no compleix una alta missió aquí a la 
terra? 

ANDREU 

Ell lo que fa és omplir el cap de fantasies 
a la nostra gent. 

GABRIEL 

Bé: dispenseu-li. 



ANDREU (enfadat) 
Ja no puc aguantar més ! A casa governo 
jo. No consento que vinguin els de fóra a 
encendre-hi o^uerra. Si en Florenci té una 
altra manera de pensar, mentres s'estigui 
aquí vui que respecti les nostres creencies. 
D'això te n'hauries d'encarregar tu mateix de 
dir-li. 

GABRIEL 



124 



ANDREU 

Si! Qui mellor que tu? 

GABRIEL 

No puc, jo! 

ANDREU 

Tu no pots? 

GABRIEL 

No'm crec encara am prou experiència 
pera guiar an els altres. 

ANDREU 

De que't serveix la carrera, doncs? Res- 
pon-me. 

GABRIEL 

Què sé jo!... 

ANDREU 

(molt concentrat i am gran admiració) 
Explica-t. Que pot-ser ja no sents voca- 
ció?... 

GABRIEL (en veu baixa) 
No n'he sentida mai. 

ANDREU 

No! Per què enganyaves a ta mare, doncs? 



LA MARE ETERNA 125 



GABRIEL 

Jo no vaig enganyar-la. 

ANDREU 

Qiiè dius! 

GABRIEL 

Us ho vaig a confessar tot. No vui callar- 
me res. Escolteu-me am serenitat. 

ANDREU 

No haig d'escoltar-te per res ! 

GABRIEL 

Us ho demano per favor. (Aín gran prec.) 
Deixeu-me dir i, després, feu lo que mellor 
us sembli. 

ANDREU 

Massa que m'ho penso lo que podries 
dirme! Ah, fill meu, quin mal camí has 
emprés ! 

GABRIEL (no gosant-ho dir) 
Jo estic enamorat. 

ANDREU (amh ironia) 
Estàs enamorat? 

GABRIEL 
Sí. 



126 



ANDREU I 

I goses dir-m'ho! ^Que no veus el gran 
disgust que'm dones amb aquestes paraules? 

GABRIEL 

Però, pare!... 

ANDREU 

De qui estàs enamorat? D'alguna aixela- 
brada com tu? 

GABRIEL 

No! D'un àngel de la terra. 



ANDREU (amh ironia') 



D'un àngel de la terra ? 



GABRIEL 

Sí. De la Marió. 

ANDREU (moll sorprès) 

De la teva cosina! An aquesta pobre cri 
tura estimes? 

GABRIEL 

Am tota l'ànima! 

ANDREU 

Com m'he distret, Senyor! 



LA MARE ETERNA I 27' 











GABRIEL 


>> 


us 


.ho 


pren 


gueu així. 

ANDREU 


I 


ella 


ho 


sap? 


GABRIEL 


s 


í. 









ANDREU 

I que hi diu? Respon-me! 

GABRIEL 

Ella... també m'estima. 

ANDREU 

Doncs, no hi penseu, en casar-vos! No! De 
primer ane tu't trec de casa i a la Marió la 
faig tancar en un convent! 

GABRIEL 

Ens matareu a tots dos! 

ANDREU 

No vui ser responsable davant de Déu i de 
la teva mare de les vostres bogeries. 

GABRIEL (ani gran prec) 
Pare! 



128 



ANDREU 

Quin disgust me dones, Gabriel! A les 
meves velleses! Jo que estava tant content i 
orgullós de tu ! 

GABRIEL 

(i Voleu res més hermós que veure-m casat 
am la Marió estimant-la força? 

ANDREU 

La meva il•lusió era veure-t servint a Déu. 

GABRIEL 

Que no se'l serveix oferint-li les flors de 
la terra? 

ANDREU 

No puch resignar-m'hi! Has d'acabar la 
carrera! 

GABRIEL 

Q_ue voleu que sigui un mal sacerdot? 

ANDREU 

Has de complir lo que vas prometre ! 

GABRIEL 

Que voleu que sigui un hipòcrita? No hi 

ha res tant odiós com l'hipocresia! Jo vui 

tenir conviccions! Vui viure'ls meus ideals! 

(Compareix la Marió per la porla del replà 

de FeseaJa.) 



LA MARE ETERNA I 29 



ESCENA XI 

Els mateixos, més la Marió 

ANDREU (veient a la Marió) 
Marió. 

MARIÓ 

Què maneu, oncle? 

ANDREU 

Vine, vine. 

MARIÓ (acabant de baixai' l'escala) 
Ja vinc. 

ANDREU 

Què feies a dalt? 

MARIÓ 

He anat a mudar les flors de l'oratori. 

ANDREU (am salis/acció) 
Ah! Sí? 

MARIÓ (amb Immililat) 
Si, oncle. 

9 



130 



ANDREU 

T'íigrada molt, veritat, que en Gabriel 
sigui sacerdot? 

MARIÓ 

Sí, que m'agrada. 

ANDREU 

De debò? No't sabria greu que deixés la 
carrera? 

MARIÓ (am veu baixa) 
Si, que me'n sabria! 

ANDREU 

I si fos perquè l'haguessin temptat i vol- 
gués casar-se, encara te'n deuria saber doble,, 
oi? 

MARIÓ (am dolor) 
Si! 

ANDREU 

Sembla que s'ha posat al cap que s'hn de 
casnr am tu. 

GABRIEL 

Pare! 



ANDREU 



Que hi dius an això? 



I.A MARE ETERNA • I3 I 

MARió (molt haixj 
Que s'ha de recordar de la seva mare. 

ANDREU 

Ho veus, Gabriel? 

GABRIEL 

La Marió m'estima ! 

ANDREU (a Ja Marió) 
Tu: que no sents an en Gabriel? 

MARIÓ (ani gran prec) 
Oncle ! 

ANDREU 

Estima-1 com a cosí, com a germà, si vols; 
mai com a enamorat! No te l'escoltis! No vul- 
guis que, per culpa teva, deixi de complir la 
prometensa que va fer a la seva mare. No 
ho vulguis! (La Marió' s posa a plorar.) I ara! 

GABRIEL 

Pobra Marió ! 
(La Marió, tol plorant, se'n va a seure a 
una cadira d'aprop de la finestra. Segui- 
dament, per l'esquerra del fons, compa- 
reix en Flor en ei rient am joia.) 



Ï32 



ESCENA ÚLTIMA 

Els mateixos, més en Florenci 

FLORENXI 

Gabriel! Gabriel!... Ah! (Defurant-se al 
llindar de la porta.) 

ANDREU 

No's retiri, no: ja pot acostar-se. 

FLORENCI (aiii delicadesa) 
Es que... 

ANDREU 

No hem d'ocultar-li res. Al cap i a la fi, lo 
que ara veu gaire bé tot és obra de vostè. 

FLORENCI (en to natural) 
Expliqueu-vos... 

ANDREU 

Vostè també és d'aquells que tiren la pedra 
i amaguen la mà. 

FLORENCI 

Us enganyeu. Jo, en tots els meus actes, 
presento sempre la cara. 



LA MARE ETRRNA 1 33 



ANDREU 

Doncs per què's volia retirar? 

FLORENCI 

Per prudència, Andreu. Perquè l'escena 
que estic presenciant pot-ser tè un caràcter 
un xic massa intim i no voldria ser indiscret. 

GABRIEL 

No, Florenci, no. 

FLORENCI (avavçavt) 

El teu pare, de la manera que parla, sembla 
que m'acusi. 

ANDREU 

Si, que l'acuso! (La Marià segueix plorant.) 
L'acuso d'haver vingut aquí pera desenca- 
minar al meu fill! Vostè li ha despertat un 
sentiment fatal per ell. 

FLORENCI 

Li he despertat?... 

ANDKEU 

Sí. 

FLORENCI 

Senyal que ja'l tenia. 



134 



ANDREU 

Vostè, am les seves prèdiques, li ba fet 
renéixer... 

FLORENCI 

Si, el sentiment d'amor, l'etern, el mès 
fecondant, el que viu tot-hom i del qual ningú 
se'n pot sustreure! Però no he sigut jo qui 
ha obrat aquest prodigi: ha sigut la Vida, la 
Naturalesa, amb els seus sospirs de mare 
eterna. Jo no he fet més que ajudar-hi. La 
Marió i en Gabriel s'estimen. (Senyalant a la 
Marió.) Mireu-la, mireu-la com plora! (Acos- 
tant-s'hi.) Marió, no ploris, no ploris, que 
jo't defenso! 

GABRIEL (molt emocionat) 
Florenci ! 

ANDREU (anant-se n cap al fons) 
No sé quin sant me deté!... , 

FLORENCI 

Marió, Gabriel: estimeu -vos! Canteu 
l'amor, l'amor que enjoia la terra! A viure! 
(La Marió esclata en un plor dolorós. En. 
Florenci i en Gabriel s'abracen.) 



Cau el tei.ó pausadament 



■^^-^^'^^'^'^'^^ 



ACTE TERCER 



La mateixa decoració dels actes anteriors. 
És a les darreries d'estiu, al caient de ta tarda. 
El paisatge comença a tristejar. 



ESCENA I 

La Marió i en Gabriel 



MARió (asseguda aprop de la taula) 
Ont és l'oncle? 

GABRIEL (dret al costat de la Marió) 
Deu ser a dalt. 



MARIO 



I en Florenci? 



136 



GABRIEL 

Es al cafè amb aquells tres. Pobre xicot? 
Me fa una pena!.:. 

MARIÓ 

A mi també ! 

GABRIEL 

Sempre aquella tos i aquell panteig!... 

MARIÓ 

Avui estava molt content. 

GABRIEL 

El sentissis! No'n té pocs de plans!... I 
quines il•lusions! Jo crec que'l fa viure l'es- 
perança. 

MARIÓ 

No's desanima mai! 

GABRIEL 

Però'm sembla que va morint lentament. 
Els arbres ja groguegen i comencen a caure 
fulles. Quan arribi la tardor... 

MARIÓ 

Vols dir que està tant malalt? 

GABRIEL 

No veurà l'hivern ! 



LA MARE ETERNA I 37 



MARIO 

DcLi meu ! 

GABRIEL 

Però, així i tot, encara somnia en la vida 
forta, en una vida de joia. La seva imagina- 
ció li fa veure'l món rialler. 

MARIÓ 

Es tant bo ! 

GABRIEL 

Per mi'l seu esperit delicadissim sent anyo- 
rances. 

MARIÓ 

Vols dir? 

GABRIEL 

Si en Florenci hagués trobat un cor gene- 
rós, capaç de compendre-1 i estimar-lo, jo no 
diré que no hagués mort d'aquesta... però 
estic segur que hauria allargat bastant. 



MARIO 

Pot-ser sí. 



GABRIEL 

I ell hi té dret, a ser estimat. Ell, que ha 
sembrat tant d ' amor ! 

MARIÓ 

Oh, si! 



138 



GABRIEL 

Ha fet com les flors: tot ho ha brindat als 
altres: les fulles i l'aroma, el còs i l'ànima. 
Ha viscut molt depressa! 

MARIÓ 

I no ha trobat una noia del seu braç? 

GABRIEL 

No. No pas com ell l'ha idealisada. El 
poeta, amb els seus cants, inspira amor als 
altres, sense ser correspost. 

MARIÓ 

Que és trist haver de morir tant jove! 

(Curt silenci.) 

GABRIEL 

Ja ho sap que demà te'n vas de casa? 

MARIÓ 

Q.ue no li has dit tu ? 

GABRIEL 

No he gosat... No te'n vagis, Marió ! 

MARIÓ 

Tot és inútil. Ton pare ja està convingut 
am l'oncle de Vilamajor, i, per més que jo'm 
resistis, tampoc ne treuria res! 



LA MARE ETKRNA I 39 



GABRIEL 

I un cop tu siguis fóra, digues, com 
quedem nosaltres dos? Deixarem morir la 
nostra estimació ? 

MARIÓ 

Alabat siga'l cel! Pot-ser és la nostra es- 
trella. 

GABRIEL 

Doncs jo no puc resignar-m'hi. 

MARIÓ 

Què penses fer ? 

GABRIEL 

Seguir estimant-te. La meva voluntat no's 
torç ! 

MARIÓ 

Deixem-ho córrer tot, Gabriel ! 

GABRIEL 

Es impossible! 

MARIÓ 

Ton pare ja comença a tenir anys ; si no 
segueixes els seus consells i no't sacrifiques 
per ell, pots escursar-li la vida. Sacrifiquem- 
nos, nosaltres que som joves! 



140 



GABRIEL 

Precisament perquè som joves hem de 
pensar en Fendemà. 

MARIÓ 

No, no, Gabriel ! 

GABRIEL 

Si te'n vas, jura ser-me fidel, que jo vindré 
a trobar-te. 

MARIÓ 

Com m'encises i jugues amb el meu cor! 

GABRIEL 

Esperança meva ! due t'estimo ! 

MARIÓ (abaixant el cap) 
Gabriel ! 

GABRIEL 

Que t'estimo ! 
(Se sent tossir a V Andreu, que apareix tot 
seguit per la porta de l'escala. En Ga- 
briel, al sentir al seu pare, se separa de 
la Mar ió.) 



LA MARE ETERNA I4I 



ESCENA II 

Els mateixos, més l'Andreu 

ANDREU 

Encara no ha tornat en Florenci? 

GABRIEL 

Me sembla que no trigarà gaire. 

ANDREU 

Aont ha anat? Al Casino? 

GABRIEL 

Sí, amb aquells tres. 

ANDREU 

Com deu fer-hi de les seves ! 

GABRIEL 

Cada diumenge hi va pera distreure-s una 
estona. 

ANDREU 

Aixís se distreu? Més valdria que procu- 
rés pera la seva salut... 



142 



GABRIEL 

Es clar que si. Però un xic de distracció 
li convé molt. 

ANDREU 

Si anés al cafè pera passar l'estona, ningú 
hi tindria res que dir; però com que la seva 
dèria és una altra... 

GABRIEL 

En Florenci no és pas lo que vos us creieu. 

ANDREU 

Tu si que no'l veus com és. T'has tornat 
gaire bé com ell. Jo no l'hagués admès a 
casa! Però qui s'havia de pensar que de 
pares tant honrats ne sortis un xicot aixís ! 

GABRIEL 

Q.ue no és honrat en Florenci? 

ANDREU 

Si; això sí... Però'l seu comportament fa 
més mal que bé. 

GABRIEL 

Qiiin mal fa? 

ANDREU 

I goses preguntar-ho? 



LA MARE ETERNA I43 

I . GABRIEL (prudentment) 

i Es que vos us mireu el món d'una altra 
manera... 

ANDREU (enfadat) 
Com s'entén! Gabriel: això és faltar-me al 
respecte. 

GABRIEL 

No és aquesta la meva intenció. 

ANDREU 

I tu ho creus digne lo que ell ha fet am 
nosaltres? A veure, recull la teva conciencia 
i digues la veritat. 

GABRIEL 

Preo'unteu, 

I 

f ANDREU 

Si en Florcnci no hagués vingut an aquesta 
casa hauries tu deixat la carrera?.,. 

GABRIEL (després d'un petit esforç) 
Pot-ser no. 

I ANDREU 

Com pot-ser no ! 

GABRIEL 

Jo, com ja sabeu, no hauria sigut un bon 
sacerdot : mai he sentir vocacià. 



•44 



ANDREU 

Abans bé'n senties! 

MARIÓ 

(acostant-se a V Andreu, somrient am tristesa) 
Oncle... 

ANDREU 

Ja veus, Marió, el teu cosí: no'n té prou 
en ser ell un desgraciat, que fins te vol perdre 
a tu. 

MARIÓ 

Nosaltres us estimem molt. 

ANDREU 

Si m'estiméssiu m'obeirieu! 

MARIÓ 

Què voleu que faci jo? 

ANDREU 

Que t'oblidis d'en Gabriel, que l'esborris 
del teu pensament. Quan vaig dir-te que 
no volia que us estiméssiu, me vas prome- 
tre oblidar-te'n. Per xò no't vaig- treure tot 
seguit de casa. 

MARIÓ 

Pobra de mi ! 



LA MARE ETERNA I45 



ANDREU 

Ta vols que la gent ens bescanti, quan sà- 
piguen lo que passa entre nosaltres i et vegin 
fóra del poble. 

MARIÓ 

Perdó, oncle, perdó! 

ANDREU 

En tot aquest temps tu no has fet cas de 
les meves paraules. Has cregut més aviat an 
en Gabriel que ane mi... 

GABRIEL 

Perquè m'estima. Perquè, com jo, no pot 
governar el seu cor. 

ANDREU 

El cor, quan convé, se'l domina. 

GABRIEL 

No pas quan s'estima tant! 

ANDREU 

Sempre ! 

GABRIEL 

Pare: això no és possible. 

ANDREU 

Doncs jo bo lograré, am l' ajuda del cel i 



14& 



dels teus oncles de Vilamajor. Ells, mellor 
que jo, vetllaran per aquesta pobra criatura, 

GABRIEL (atiih ardidesa) 

Ni'ls oncles ni ningú podran res contra 
nosaltres. 

ANDREU 

Què dius ara! 

GABRIEL (nioït decisw) 
No, que no podran res! 

ANDREU 

Me desobeeixes! 

GABRIEL 



Lo que vosaltres voleu fer am la Marió 
íi mi no é 
és inhumà! 



am mi no és just: és crudel; més que crudel 



ANDREU 

Fill! Que estàs dient! 

GABRIEL (heu convençut) 
Sí! Es inhumà lo que feu! 

ANDREU 

Gabriel: reflexiona lo que dius! 



LA MARE ETERNA I47 



GABRIEL 

Si vos trèieu a la Marió de casa, jo aniré 
a recLillir-la, siga allà on siga, encara que la 
tanqueu entre reixes! Es meva! Es la meva 
vida ! La vui per damunt de tot ! 

ANDREU 

Doncs demcà la duré an els teus oncles! 

GABRIEL 

Kío ho feu pas ! 

ANDREU 

Demà! I vés en compte, t'aviso, a fer lo 
que acabes de dir-me! 

GABRIEL 

No me'n desdic! 

ANDREU (amenaçant-lo) 
Gabriel! 

GABRIEL (am gran prec) 
Pare. i que no ho veieu que no és just 
matar un sentiment tant gran com el meu? 
Si m'estimeu, tingueu-me compassió! 

ANDREU 

Vés-te' n del meu davant! - 



148 



GABRIEL 

No'm tracteu així! No us mireu l'amor 
com un pecat, que no ho és, no! 

MAR IÓ (en lo suplicant) 
Oncle! 

ANDREU 

No vui escoltar-vos més! Tots dos me 
mateu ! 

(Desapareix, moll emocional, per la porta de 
l'esquerra. La Marió i en Gabriel que- 
den apesarats.) 



ESCENA III 

La Marió i en Gabriel 

MARIÓ 

Pobre oncle! 

GABRIEL 

Marió, no'm deixis a mig camí! 

MARIÓ 

Si no puc deixar-te ! 

GABRIEL 

M'estimes forca? 



LA MARE ETERNA I49 



MARIO 

Més qne ane mi mateixa! 

GABRIEL 

Ho dius ben convençuda? 

MARIÓ 

Si! I ton pare? 

GABRIEL 

Però, quin mal fem estimant-nos? 

MARIÓ 

Q,ue s'ha de sofrir! 

GABRIEL 

Doncs jo no ho vui, que tu sofreixis! 

MARIÓ 

Pobres de nosaltres! 

ANDREU (desde dintre) 
Marió ! 

MARIÓ 

Sents? Ton pare'm crida. Me n'hi vai< 

GABRIEL 

No't rendeixis! 



i5o 



MARIO 

No temis ! [ 

ANDREU (també desde d'mlre) 
Marió! 

MARIÓ 

Torna a cridar-me. 

GABRIEL 

Espera... escolta... 

MARiÓ 

Deixa... 

GABRIEL 

No t'espantis ! 

MARIÓ 

No! 

GABRIEL , 

Ets meva, ets meva! 

MARIÓ 

Tota teva ! 
(La Marió desapareix per Ja por la de V es- 
querra. Llarc silenci. En Gabriel queda 
amb el cap baix, molt p en sal iu. Després, 
somrient, se passeja per l'escena, i lot 



LA MARE ETERNA l5 I 



d'iina, com si li acudis una idea, se'n 
va per l'escala precipitadament . Al cap 
d'una estona compareixen per la dreta 
del fons oi Florenci, rEnganya-amos, 
cl Ros i en Llec. Vénen conversant. En 
Florenci va amb nn Ira jo de llana de 
color de cendra, herret tou, negre, ani 
les ales iin xic caigudes, i iin mocador de 
seda al coll, heu abrigat. Està molt 
palid. Els tres últims vesteixen com en 
el segon acte.) 



ESCENA IV 

En Florenci, l'Enganya-amos, el Ros 
I EN Llec 

FLORENCI (entra tussint i poc a poc, afadigat) 
Veieu?... Veieu com no he hagut de detu- 
rar-me pera reposar? Si això no és res... Un 
cop se me n'hagi anat aquesta tos... 

ENGANYA-AMOS 

Es clar que si! Per valents, nosaltres dos. 

ROS 

I jo. 

ENGANYA-AMOS 

Tu també. Sobre tot per la ballaruoa. 



l52 



FLORENCí (sornvieut) 
I en Llec no, pobre xicot? 

LLEC 

Jo rai! 

FLORENCí (am somriure dolç) 
Tu ets molt sofert i molt bo. Ets com una 
flor humil que no espargeix l'aroma. 

LLEC (mirant a lerra i somrient agrait) 
Quina comparança! 

FLORENCí 

Com furga'l teu cervell... veritat?... com 
furga pera compendre'l misteri de la vida? 
Que m'estimes, oi ? 

LLEC (vergonyós i emocionat) 
Oh! Jo... 

FLORENCí 

Ja t'ho conec i t'ho agraeixo. Jo també us 
estimo a vosaltres. Així que'm trobi mellor^ 
ja veureu quina sorpresa us preparo! 

ENGANYA-AMOS 

Alguna cargolada, pot-ser? 

FLORENCí 

No: una altra cosa. 



LA MARE ETERNA I 53 



ROS 

- due hem d'armar un sarau? 

FLORENCI 

Cah, home, cah!... Una cosa més nova... 
més nova! 

ENGANYA-AMOS 

Apa aquí, barrinem! (Posani-se a meditar.) 
A veure si'm cremo! 

FLORENCI 

Ja us ho diré: no vui que us escarrasseu. 

ENGANYA-AMOS 

No. Deixi-m provar si ho endevino. Jo, en 
això de les endavmalles, sent marrec, hi era 
molt avispat. 

FLORENCI 

Mireu: aixis que estigui reforçat vui por- 
tar-vos a tots tres a Barcelona, ben vestits, 
ben empolainats i am força humor. 

ENGANYA-AMOS 

De debò? 

ROS 

A Barcelona? 



154 



FLORENCI 

Sí. I, en sent-hi, ens passejarem tot el dia 
en cotxe. 

ROS 

En el cotxe de casa seva ? 

FLORENCI 

Just. Farem denteta als senyors, 

ENGANYA-AMOS 

Alça, Llec, quina patxoca faràs ! 

FLORENCI 

Vui que us vegin, així, ben colrats pel sol, 
llençar els dinel's a grapats. Vui que mengeu 
i. beveu de tot lo mellor que produeix la 
terra, que també us pertoca, també. 

ENGANYA-AMOS 

Renoi, quina xirinola farem! 

ROS 

Jo sembla que ja m'hi trobi! 

ENGANYA-AMOS 

Ros: anirem a veure ballarines! 

ROS 

Apa, Llec! ' .' ''■ 



LA MARE ETERNA l55 



LLEC . 

Deixa... 

ROS 

I fumarem cigarros de l'Habana. 

ENGANYA-AMOS 

D'aquells tant llarcs ! 

ROS 

D'aquells que porten Uiga-cama. 

LLEC 

No; jo no. 

ROS 

Tu no ? Per què ? 

LLEC 

Jo no vindré... Rebaixaria al senyor Flo- 
renci. 

FLORENCi (somrienl) 
No, home, no. 

LLEC 

Aquí, al poble, tot lo que vulgui... i en- 
cara segons què. A Barcelona jo no sabria 
anar-hi am vostè de company... (Teinenl ha- 
ver-lo ofès.) Bé... dispensi. 



i56 



FLORENCI 

Si aquest és el meu gust! 

ENGANYA-AMOS 

Però... ja'ns escauran a nosaltres aquestes 
coses? 

FLORENCI 

Com a tot-hom. 

ENGANYA-AMOS 

Ja ho sentiu, toca-sons; ja ho sentiu. Apa, 
ull viu, vosaltres que sou joves! 

ROS 

Jo rai 1 Temps ha que ho tinc per ben vist. 
El dia que m'hi posi!... 

LLEC (en to concentrat) 
Jo no sé què ho fa que sigui d'aquesta ma- 
nera. 

ROS 

Ja n'ets de ruc, ja! 

LLEC 

Sí, que'n sóc, si! Malvinatge! Sempre estic 
rumiant, rumiant, i mai trec l'entrellat de res! 

ROS 

Perquè ets aixís ! 



LA MARE ETERNA 1 Sy 



ENGANYA-AMOS 

Ja ho hem vist florir lo que'ns ha dit el 
senyor Florenci. Jo no ho veuré granar... Si 
un hom se pogués descarregar d'aquesta 
garba d'anys! 

■ FLORENCI 

Vos, en la vostra joventut, vàreu fer massa 
tabola. 

ENGANYA-AMOS 

Sí, lo mateix que'l Ros. Al darrera dels 
saraus, me vaig distreure de tot. M'he fet 
vell anant d'aquí en enllà, sempre mudant de 
casa, com el pare. (Els ulls li espurnegen.) He 
estat pedra movedissa que enlloc ha posat 
mol ça. 

FLORENCI 

Sou un bon home! 

(Curt silenci.) 

ENGANYA-AMOS (camUant de to) 
Bé: ja'n parlarem una altra hora, oi? 

FLORENCI 

Sí. No ho deixem córrer pas. 

ENGANYA-AMOS 

Apa, nois : que anem a donar gra als 
matxos ? 



i58 



ROS 

Anem-hi! 

ENGANYA-AMOS 

No estarem gaire, senyor Florenci. 

FLORENCI 

Després us ensenyaré una cosa. 

ENGANYA-AMOS 

Ah! Si? 

FLORENCI 
Sí. 

ENGANYA-AMOS 

Som-hi, minyons? 

LLEG 

Som-]ii. 

ROS 

Apa ! 
(L'Enganya-amos, el Ros i en Llcc dtsapa- 
reixen per l'esquerra del fons.) 



LA MARE ETERNA iSq 



ESCENA y 

En Florenci, sol. Dessfxuida en Gabriel 
I LA Marió 

(En Florenci, iussinl, se'n va a mirar per 
Ja finestra, que eslà tancada. Llarc silenci. Apa- 
reix en Gahriel per V escala.) 

GABRIEL 

Hola, Florenci! 

FLORENCI (girant-se) 
Ah! Tu, Gabriel?. 

GABRIEL 

Que tal, t'has divertit gaire? 

FLORENCI 

Molt. Cregués que he disfrutat, aquesta 
tarda. 

GABRIEL 

Me n'alegro, home. 

FLORENCI 

I tu per què no has vingut? 



i6o 



GABRIEL 

Ja ho saps... No veus que an el pare li 
sap greu? 

FLORENCI 

Mira, mira la Marió. (Veient an aquesía, 
que toma per ta porta de l'esquerra.) Que ve 
tristeta ! 

MARió (am somriure trist) 
No, no ho cregui, senyor Florenci. 

FLORENCI 

Veus jo que alegre estic? 

MARIÓ 

Jo també. Més de lo que vostè's pensa. 

FLORENCI 

No m'enganyes? 

MARIÓ 

No l'enganyo. 

FLORENCI (caml•iant de to) 

Ja voldria haver passat l'hivern!... Quina 
Primavera més florida se'ns prepara! Oi, 
Gabriel ? 



I.A MARE ETERNA 



i6 



GABRIEL 

Una Primavera d'amor. 
(Compareix l'Andreu per Ja por la de l'es- 
querra.) 



ESCENA VI 

Els mateixos, més l'Andreu 

ANDREU (en lo una mica aixul) 
Ah! Ja hem tornat del cafè? 

florenci 

Per cert que he passat una estona ben dis- 
treta. 

ANDREU 

Oh! Anant amb aquells tres!... 

florenci 
Són molt dignes de venir am mi. Són tres 
cors generosos, i per xo'm satisfan. 

ANDREU (aiuh ironia) 
I per res més? 

FLORENCI 

Pot-ser sí. 



ANDREU 

Digui que també li agraden perquè l'escol- 
ten i l'aplaudeixen. 

FLORENCI 

Andreu, parleu en un to tant irònic que^ 
la veritat, no sé a què ve ara. 

ANDREU 

Prou que bo sap. Però, gràcies a Déu, ja 
ho tinc resolt! 

FLORENCI (molt admirat) 
Què voleu dir? 

GABRIEL (suplicant) 
Pare: no expliqueu res! 

FLORENCI (seriamenl admirat) 
Però, què significa això? Gabriel: per què 
recomanes silenci al teu pare? Quins projec- 
tes teniu? (Dirigiut-se a V Andreu.) Que us 
faig nosa, pot-ser? Que us heu posat d'acord 
amb els meus pares? Digueu. Expliqueu-vos, 

ANDREU 

Ja veurà, Florenci: haig de ser-li franc. 

FLORENCI (tussint ani molta fadiga) 
Digueu... 



LA MARE ETERNA 1 63 

GABRIEL 

No, pare ! 

ANDREU 

Jo havia determinat allunyar a la Marió... 

FLORENCI 

I creieu vos que, allunyant-la d'aquí, 
d'aprop del vostre fill, lograreu apagar el seu 
amor? 

ANDREU 

Jo volia que en Gabriel complís la prome- 
tença que un dia va fer a la seva mare. 

FLORENCI 

Ell estima a la Marió. 

ANDREU (amh ironia concenirada) 
EU!... Ell l'estima! 

FLORENCI (molt sorprès) 
Que voleu dir... que jo...? 

ANDREU (en veu baixa) 
Sí. 

FLORENCI (somrient) 
Que no ho sents, Marió? Que no sents al 
teu oncle? (Dirigint-se a l'Andreu.) Q,ue'n 



164 



sóc de pervers als vostres ulls ! (Am grau sere- 
nitat.) Q.ue poc me coneixeu, Andreu! ^Vos 
no concebiu que en aquest món, en aquest 
món de misèries, hi hagin ànimes generoses 
que, com la meva, s'interessin i se sacrifi- 
quin per la felicitat dels altres? 

ANDREU (en to conciliador) 
Veurà, Florenci : jo am vostè no puc discu- 
tir-hi. Lo que sí li sostinc és que la seva es- 
tada a casa no m'ha portat més que disgus- 
tos. 

FLORENCI 

A veure, explica-t, Marió. (Am molta sere- 
nitat.) T'he dit mai...? 

MARIÓ (suplicant) 
Florenci... 

GABRIEL 

Però, home... 

FLORENCI 

Es que'l teu pare pot- ser té raó; sinó que 
ell, tot i sent un bon home, no comprèn la 
meva bondat. 

ANDREU (en veu baixa) 
Vostè dirà... 



LA MARE ETfRNA I 65 

FLORENCI 

Jo estimo a la Marió, però ala meva ma- 
nera: com estimo a tot-hom, am generositat 
humana. An ella, ignocenta i delicada, la 
miro com una filla de la Santa Poesia. Jo no 
seré mai esclau de les gràcies d'una dóna 
única. Jo adoro la Bellesa, i per xo canto 
l'amor fecondant, hermosejador de la vida. 

ANDREU (no comprencuL-lo) 
Què vol dir amb això? 

FLORENCI 

çíQue no veieu que la Marió i en Gabriel 
s'estimen tant? Per què us afanyeu en des- 
viar les seves voluntats ? 

ANDREU 

Ja he dit que ho tenia resolt. 

FLORENCI 

Què voleu fer? 

ANDREU 

Ara ho veurà. Tu, Marió: respon-me am 
serenitat. 

MARIÓ (molt humil) 
Maneu, oncle. 



i66 



IGLESIAS 



ANDREU 

Digues: estimes an en Gabriel? (La Marió 
ahaixa' I cap, sospirant fondament.) L'estimes o 
no ? 

MARió (en veu h aixa) 
Si. 

ANDREU 

Estàs ben resignada am la teva sort ? 

MARIÓ 

Si, oncle. 

ANDREU 

Doncs, bé: jo, contra la meva voluntat, no 
més que pera evitar un mal major, us dono'l 
consentiment pera que us caseu. 

GABRIEL (molt agraït) 
Pare ! 

FLORENCI 

Al fi heu sigut generós. 

ANDREU 

Consti que és contra la meva voluntat. 

GABRIEL 

Pare! Pare! 



LA MARE ETERNA I 67 

ANDREU 

(abraçant an en Gabriel, molt emocionat) 

Me fas por, fill meu! Me fas por i t'estimo 

massa ! Casa-t tant aviat com vulguis : per mi 

com més prompte mellor. Me faries viure amb 

cngunia ! Com t'has tornat ! Com t'has tornat ! 

FLORENCI 

Vaja, home, alegreu-vos! 

ANDREU 

(desprenent -se dels braços d'en Gabriel i anant 
a seure a una cadira d'aprop de la taula) 
Quina vergonya quan ho sàpiga la gent ! 
(Queda molt abatut. Després d'un llarc si- 
lenci tornen per V esquerra del fons l'En- 
ganya-amos, el Ros i en Llec.) 



ESCENA VII 

Els mateixos, més l'Enganya-amos, el 
Ros I EN Llec 

ENGANYA-AMOS 

Ja tornem a ser aqui. 

ROS 

(treient-se brins de palla de damunt del vestit) 
Té: sempre se m'han d'arrapar brins de 
palla ! 



i68 



ENGANYA-AMOS 

I deixa, home!... Si això encara sfuarneix? 



ROS 

Oh! Es que porto la roba de les festes. 

ENGANYA-AMOS 

Ai, noi, que mires prim! 

FLORENCi (molt content) 
Us faig assaber que ja he enllestit la meva 
obra . 

ENGANYA-AMOS 

Ah! Sí? 

FLORENCl 

Avui, aquesta matinada. 

ENGANYA-AMOa 

Com acaba, com acaba ? 

ROS (acostant-se) 
A veure... 

FLORENCl 

Acaba amb «El plany de l'estiu». 



LLEC (somrient) 
QuQ deu ser bonic! 



LA MARE ETERNA I 69 



ENGANYA-AMOS 

I és trist això ? 

ROS (amb eufasi) 
Home! Que no teniu orelles? 

ENGANYA-AMOS 

Però si l'estiu no's plany. " 

LLEC 

Prou que ho sap el senyor Florenci. 

ROS 

Q.ue us penseu que és com vosaltres? Tot 
se queixa en aquest món. 

ENGANYA-AMOS 

Vaia, vés, poca-solta! (An en Florenci.) 
Que no'ns ho vol llegir? 

FLORENCI 

No faltaria més! Us he llegit tota l'obra i 
no voleu que us llegeixi'l final? Marió. 

MARIÓ 

Q,ué mana? 

FLORENCI 

Vols fer-me' 1 favor d'anar a dalt a la meva 



lyO IGLESIAS 



sala a buscar aquella carpeta plena de papers 
que hi ha damunt de la taula ? 

MARIÓ 

Sí, senyor. 

GABRIEL 

Florenci: no llegeixis, home! Te cansaràs. 
Espera en havent sopat, que tindràs més co- 
ratge. 

FLORENCI 

No'm cansaré, no. Al contrari: si'l llegir 
encara m'anima. (T)irigint-se a la Marió.) Me 
fas l'obsequi? 

MARIÓ 

Am molt gust. 

(Se'n va per l'escala. Curi silenci.) 



ESCENA VIII 

Els mateixos, menys la Marió 

GABRIEL 

Vés ara per què t'has d'amoinar... 



LA MARE ETERNA 1 '] S. 

ANDREU 

No sé que'n treu d'ensenyar els seus escrits 
an aquests. 

FLORENCI 

Tot-hom hi té dret, a la Poesia. Pot- ser no 
hi hauria tanta maldat al món si'ls poetes 
fossin més generosos. 

ANDREU 

Però, que's creu que l'entenen? 

FLORENCI 

Per què no m'han d'entendre? 

ANDREU 

Jo estic en que'ls fa més mal que bé. 
Cregui-m, Florenci, cregui-m : vostè, am les 
seves histories, atabala l'enteniment dels 
pobres que no tenen lletra. Jo no li nego'l 
mèrit... Però hi han coses que no són pera 
tot-hom. 

FLORENCI 

L'art és pera .tots. Precisament la meva 
obra actual tota ella és popular. 

(Tonia la Marió ani la carpeta d'en Flo- 
renci.) 



172 



ESCENA IX 

Els mateixos, més la Marió 

MARIÓ 

Si és servit. Es això? 

FLORENCI 

Això mateix. Gràcies, Marió. 

GABRIEL 

Però, home, espera més tard: espera al 
vespre. 

FLORENCI (amh ironia fina) 
En comptes del rosari? 

GABRIEL 

Aquesta tarda deus haver enraonat molt i 
pot-ser has fet massa exercici. No sents un 
xic de fadiga? 

FLORENCI. 

Q.ue't penses que m'estic morint? (Molt 
animós.) Vés qué diu el metge. 

GABRIEL (somrient) 
No vui dir això, Florenci. 



MARE ETERNA 1 73 



FLORENCI 

Ja veuràs que depressa'm posaré bo ! Si 
ara no més me molesta la tos... aquesta mica 
de tos. De gana no me'n falta... Si tinc de fer 
unes obres encara!... 



GABRIEL 

Es clar que si! Però si tant n'abuses!... Ja 
ho veig que cada dia't vas trobant mellor; 
però pensa que torres més altes cauen. 

FLORENCI 

Bah, bah, deixa-t de sermons ! Jo'm sento 
fort (tus) i no desdic per res. (T)esfah lligams 
de la carpeta i en treu els darrers fulls, manus- 
crits. A VEnganya-amos, el Ros i en Llec.) Veieu 
aquests fulls de paper? 

ENGANYA-AMOS (en veu baixa i trista) 
Prou. 

FLORENCI 

Doncs són el terme de la meva obra; són 
la coberta d'aquest petit edifici que jo, aquí, 
entre vosaltres, he aixecat a la Poesia. He 
arribat al cim, com veieu, més brau i més 
encoratjat que al començament. Visc, visc la 
vida forta! Enlairem, doncs, la bandera de 
l'esperança! 



'74 



ENGANYA-AMOS 

(moll emocionat i en veu baixa) 
Dicrui... dioui. 

LLEC 

Vostè és massa bo, senyor Florenci! 

FLORENCI 

Veniu, veniu aprop meu. (Senva a seure en 
el silló de prop de la finestra. L' Engany a-amos, 
el Ros i en Llec el segueixen.) 

ANDREU 

(concentrat, passejant-se pels fons) 
Badocs, més que badocs! 

FLORENCI 

Que m'escolteu ? 

ENGANYA-AMOS 

Si, senyor, sí. ' 

FLORENCI 

Doncs començo. (Se disposa a llegir, però al 
punt que va pera agafar el manuscrit, mirant 
entorn seu, diu amb accent molt dramàtic:) No 
sentiu fred? 

ROS (de bona fe) 
No... no'n fa pas, encara. 



LA MARE ETERNA I yS 



ENGANYA-AMOS (lliolt ràpid) 

Que sí, home, que sí! Jo de bona gana 
ja voldria veure la llar ben encesa! No veus 
que fa aquest temps tant boig? 

ROS (compretieiit V intenció) 
Ah! Sí! 

FLORENCI 

Oi que sí que'n fa, de fred? 

ENGANYA-AMOS 

(aixecant-se les solapes del gec) 
Gaire bé com en el pic de l'hivern ! 

FLORENCI 

I veieu que és estrany: jo suo. (S'aixuga 
la suor del front,) 

ENGANYA-AMOS 

Alça, noi, quines torrades més maques 
farem aquest hivern 1 

FLORENCI (somrient esperançat) 
Sí, que les farem, sí! 

ENGANYA-AMOS 

Aquells tragos de mistela que hi clavarem ! 



176 



FLORENCI 



I que n'hem de contar de coses, tots ple- 



gats, a la vora del foc! 



ENGANYA-AMOS 

Jo sé una rondalla d'una bruixa, més estra- 
nya! N'hi ha pera passar una bona vetlla. 

FLORENCI 

Doncs, guardeu-la pera quan arribi l'hora. 

ROS 

Jo us explicaré tot lo que m'ha passat 
anant pels envelats de les festes majors 
d'aquests volts, que estic segur us en fareu 
creus. 

FLORENCI 

Farem com les formigues : disfrutarem del 
treball avançat a l'estiu. 

ENGANYA-AMOS 

Això mateix. 

FLORENCI (aixiigant-sel front) 
Quin fred i quina suor! 

GABRIEL 

Ho veus com estàs fadigat? 



LA MARE ETERNA I 77 



FLORENCI 

No, home, no. 



MARió (acostaut-se an en Florenci) 
Vol pendre alguna cosa abans de sopar? 
(La Marió se'n va a seure aprop de la taula.) 

FLORENCI 

No; gràcies, Marió. Després no tindria 
gana. Ara vui llegir «El plany de l'estiu)). 

ANDREU (desde'l fons) 
duina taleia! 

FLORENCI 

Apa, escolteu. (Llegeix.) 

«L'estiu se marceix. 
El sol l'enrogeix 
i el besa agrait. 
L'estiu ha florit 
i arreu ha granat. 
Els fruits que ha deixat, 
ja l'home, amatent, per tot ha cullit 
am goig infinit. 

La terra no mor: 
al fons del seu cor 
la vida fa niu, 
servant-hi '1 caliu 



78 



am que engendrarà sa filla encisera: 
la verge que té per nom Primavera. 

Somorta a l'hivern, 

s'afanya covant 

el foc pur i etern 

que va germinant 
les fulles i flors d'halè luxuriant. 

L'estiu és ben mort! 

Ja l'aire del nord 

mustiga la terra. 

Al pla i a la serra 

ni'n queda record, 
del verd lluminós dels arbres gemats, 

on, ben amagats, 
els pobres aucells, al bo de l'estiu, 

vetllaven llur niu. 

Am quin tremolor 

les fulles cruixeixen ! 
. Ja totes pateixen 

del mal de tardor, 
caient cor-ferides i am freda grogor... 

El vent, bo i cantant, 

les va agombolant. 

Qui sap on les porta! 

La vida és molt forta! 

La vida és sofrenta, 

i am sava buUenta 

se va eternisant. 
Que vingui l'hivern, que vingui plorant! 
(Posanl-se afònic.) 



LA MARE ETERNA 179 

Que's geli la terra, 
que nevi en la serra 
i faci un fred viu 
matant a l'estiu, 
que arreu els amants farem nostra via 

servint-nos de guia 
l'amor terrenal, que sempre reviu.» 
('Deixa de llegir, panlejant i iussint ani molta 
pena.) M'ofego!... 

GABRIEL 

' Deixa estar la lectura... Ja l'acabaras una 
altra hora. 

FLORENCI 

No: vui acabar-la ara. (Torna a iussir.) 
Obriu aquesta finestra... (Se sent remor de 
vent i de falles.) 

ENGANYA-AMOS 

(obrint nna mica la finestra) 
Així? 

FLOKENCI 

Més... Més... (L'Enganya-anws obeeix.) 
Així. Ara... (Se va ponent el sol. En Florenci 
iorna a llegir, ani més passió i am més vehemèn- 
cia que de primer, redreçant-se fent un esforç 
suprem.) 

(d al sé a l'hivernada 
tindrem abraçada 



i8o 



la dóna estimada 

damunt nostre cor, 

que'l goig mai se mor, 

que'l goig és etern, 
per més rigorós que sigui l'hivern.» > 
(Se sent, més vibrant que de primer, la remor 
de Ja ventada. Cau damunt d'en Florenci una 
volior de fulles mortes.) Ah! Quina tristor 
damunt meu! (Tot ell s'esgarrifa; la cara se li 
torna blanca, d'una blancor de mort. Tus molt 
i s'ofega com si li anés a venir un vòmit.) No 
puc més!... No puc més !... (Li cauen els fulls- 
per terra.) ^ 

ENGANYA-AMOS 

Ja'ns ho llegirà demà. 

FLORENCI 

Si... ja us ho llegiré demà... demà, sentiu? 

ENGANYA-AMOS 

Al vespre; si, senyor. 

FLORENCI 

Si no fos aquesta tos!... (Se sent el xiscle- 
jar d'un. vol d'orenetes. En Florenci s'aixeca i 
va a mirar per la finestra.) Ah ! Mireu ! Mireu 
quina volior d'orenetes! Com fugen!... Com 
xisclen!... Q.ue'n són d'expertes! Són més 
vividores que nosaltres. (G/rí7;//-ít'.J Gabriel! 



LA MARE ETERNA 



GABRIEL (acoslanl-sln) 
Q.uè vols, Florenci? 

FLORENCI 

Ja has triomfat. (Somrient.) I tu també, 
Marió. Q,ue sereu feliços! 

GABRIEL 

Sí, que'n serem ! 

FLORENCI • 

Jo també triomfaré am la meva obra. 
(^Va defallint per moments. L'Enganya-anios, 
el Ros i en LJec, conieníant en veu baixa 
l'estat d'en Florenci, poc a poc, molt emo- 
cionals, van a agrupar-se vora la llar. 
Va minvant el xisclejar de les orenetes.) 

GABRIEL 

Vaia si triomfaràs ! 

FLORENCI 

No deixis morir el teu amor ! 

GABRIEL 

No! Mai! 

FLORENCI 

Estimem... estimem... I recordem-nos, 



els que siguem feliços, dels pobres que so- 
freixen. 

* 

GABRIEL 

Sí, que'ns en recordarem. 

FLORENCI 

Mira la Marió... que és hermosa! Acosta-r 
a nosaltres... (La Marió s'hi acosta.) Quina 
parella fareu! Vosaltres dos sou la Primave- 
ra: jo... jo (somrient am tristesa) semblo la 
Tarden". Tardor i Primavera no s'han abraçat 
mai i nosaltres sí. (Cau defattit en el sillò^ 
'Deixen de sentir-se les orenetes.) 

GABRIEL 

Florenci: anem a dalt. Anem a dalt, que 
reposaràs un estona. 

FLORENCI (provant d'incorporar-se) 
Quin fi'ed ! 

GABRIEL (ajudant-lo a aixecar-se) 
Deixa. Ajuda-m, Marió! (En Gabriel i Ict 
Marió, a pes de braços, ajuden an en Florenci a 
pujar V escala. VEuganya-amos, el Ros i en Llec 
s'ho miren amb els ulls plens de llàgrimes. 
L'Andreu també.) 

FLORENCI (pujant l'escala) 
Quins dos puntals més fornits ! 



LA MARE ETERNA I 83 



GABRIEL 



T'agraden ? 



FLORENCI 

Molt! Els tingués a la meva vellesa! 

GAB-RIEL 

No te'n faltaran de mellors. 

FLORENCI 

Vosaltres sí que'ls tindreu, en els vostres 
fills! Q.ue deuran ser hermosos, els vostres 
fills!... Me sembla que'ls veig... tots colrats 
pel sol... am la vermellor de les roselles. 

GABRIEL (somrient) 
Encara que te'n riguis. 

FLORENCI (aíuraiit-se en el replà) 
Vosaltres tingueu forces fills... Jo tindré 
forces obres. 

GABRIEL 

I totes ben inspirades. 

FLORENCI 

Totes... dedicades a la mare eterna, que 
m'ha dat vida. 

(Se desmaia. La Mar ió i en Gabriel l'entren 
a la seva cambra.) 



i84 



QABRIEL 

Ajuda-m, Marió ! 

(T)esapareixen .) 



ESCENA X 

L'Andreu j l'Enganya-amos, el Ros 
I EN L•lec 

(Després d'iin Jlarc silenci, VEnganya-amos, 
ansiós i desconsolat, se dirigeix a V Andreu, 
qui està amb el cap baix aprop de la taula.) 

ENGANYA-AMOS 

Andreu! Andreu! 

ANDREU 

Qjaè vols ! 

ENGANYA-AMOS 

Q.ue no ho heu vist! El sen3'or Florenci 
s'està acabant! 

ANDREU 

No serà res: és un desmai. 
(Apareix atribuladament en Gabriel al replà 
de V escala.) 



LA MARE ETERNA 



l85 



GABRIEL 

Pare] Veniu! Correu! 

ANDREU 

Verge del cel! (Puja corrent per l'escala.) 

ENGANYA-AMOS 

Andreu: maneu... 



ROS 

No resteu... 



LLEC 

Si: maneu-nos a tots! 

ENGANYA-AMOS 

Ho sentiu? Maneu. 

("Desapareixen V Andreu i en Gabriel.) 



ESCENA XI 

Els mateixos, menys l'Andreu i en 
Gabriel 

enganya-amos 

(després d'un llarc silenci, anant, vicguitós i 
atributat, d'un cap a V altre de V escena) 
Quina desgracia, companys, quina des- 
gracia! 

(Curt silenci.) 



86 IGLESIAS 



ROS 

Jo me n'hi vaig per si'm necessiten. 

LLEC (pujant l'escala de puntetes) 
Pobre senyor Florenci ! » 

(Cw't silenci.) 

ENGANYA-AMOS 

QjLiè fem aquí parats ? 

LLEC (desde V escala, fent-los callar) 
Pst!... Calleu! 

(Lla re silenci.) 

ENGANYA-AMOS 

Què hi ha? Què sents? 

LLEC (escoltant, parant l'orella) 

Pst!... No enraoneu. 

(Llarc silenci.) 

ENGANYA-AMOS 

Digues si volen que anem a avisar el 
metge. 

LLEC 

(baixant l'escala am molt compte) 
Calleu, que ve l'Andreu! 



LA MARE ETERNA 



ROS 

Pot-ser no ha estat res. 

(Torna l'Andreu, visiblement apesarat.) 



ESCENA ULTIMA 

Els mateixos, més l'Andreu. 
Desseguida la Marió i en Gabriel 

ENGANYA-AMOS (amh ansietat) 
I el senyor Florenci? 

ANDREU 

(am dolor, mirant enlaire) 
Déu el tinora en la seva santa orloria ! 

ENGANYA-AMOS (am veu apagada) 
Mort ! 

ROS (molt baix) 
Mort! 

LLEC (am molt sentiment) 
Tant jove ! 
(Curt silenci. Apareixen la Marió i en 
Gabriel.) 



IGLESIAS 



ANDREU 

Preguem per la seva ànima! 
(V Andreu se posa a pregar. VEiiganya- 
amos, el Ros i en Llec ploren. La Marió, 
sanglotant, va recultint un per un, i 
fent-los petons, els fulls de l'ohra que en 
Florenci ha deixat escampats per terra. 
Els posa ordenadament i am molt compte 
al damunt del silló, junt amb els demés 
de la carpeta.) 

ENGANYA-AMOS (am veu concentrada) 
Se'ns ha ben post el sol ! 

LLEC 

Pobres dels seus pares ! 
(L'Andreu segueix pregant. El Ros va pera 
pujar l'escala, i en Llec, com si n'cstcs 
gelós, el detura, pujant-hi ell, poc a poc 
i sanglotant convulsivament. Quan és al 
replà, mira a la cambra d'en Florenci i 
es treu la gorra, acotant el cap respectuo- 
sament. L'Enganya-amos se posa a plo- 
rar de cara a la paret del fons, i el Ros, 
recoliat a la barana de Tescala, va aixu- 
gant-se'ls ulls.) 

ANDREU 

(veient que en Gabriel no prega) 
Gabriel: que no pregues? 



LA MARE ETERNA ] 89 



GABRIEL 

Que pregui, dieu? 

ANDREU 

Si. En Florenci lia mort! 

GABRIEL (am serenitat) 
No ha mort, pare, no: viu i viurà eter- 
nalment en la seva obra! 

(La Marià, plorant agenollada, acaba de 
recullir, fent-los petons, els fulls de paper 
manuscrits que ha deixat en Florenci.) 



Cau el teló pausadament 



OBRES DEL MATEIX AUTOR 



L'ESCORSÓ, drama en 3 actes. 2 ptes. 

FRUCTIDOR, » » 4 » 2 » 

FOC-FOLLET, » » 4 » 2 » 

LA RESCLOSA, » » 3 » 2 » 

LLADRES, » » I » 150 » 

OFRENES (poesies) 2 » 

EN PREMPSA 

EL COR DEL POBLE, comèdia dramàtica en 
3 actes. 

EN PREPARACIÓ 

SOLEIADES (poesies). 




2 pcsset